Tancades per transgredir la moral franquista
- A la Comunitat Valenciana hi hagué 13 reformatoris de la dictadura per a dones dissidents: ho revela ‘Indignas hijas de su Patria’, una investigació de les periodistes Maria Palau i Marta García
- Televisió Espanyola ha accedit a un d’eixos centres amb Pilar Dasí, una dona que hi va estar internada quan tenia 19 anys
“Xiquetes que veien la mare de Déu, altres que ploraven, altres que estaven totalment esclafades… Vaig vore maltractaments, i sobretot menyspreu. Jo em vaig salvar, però les meues companyes seguiren ací”. Ara fa cinquanta-tres anys, Pilar Dasí passà quatre mesos empresonada en un reformatori de la dictadura franquista per ser una dona lliure i moderna.
“Vaig vore maltractaments, i sobretot menyspreu“
A la seua família li molestava que eixira al cine amb els amics i tinguera un mode de vida vanguardista; la seua cosina la va denunciar i la policia anà a buscar-la a la faena. Tenia 19 anys. “Jo estava treballant, van cridar a la porta, vaig obrir i tres policies m’emmanillaren i se m’emportaren sense cap explicació”, recorda Pilar, emocionada.
“Tres policies m’emmanillaren i se m’emportaren sense cap explicació“
Ara, ha reviscut aquell tràngol en el mateix lloc on va estar tancada. Televisió Espanyola ha accedit amb ella a eixe centre d’internament franquista, ara reconvertit en un hotel a l’avinguda del Port a València. Se’n conserva bona part de l’estructura, les escales i la terrassa on eixien les recluses. “Açò sí que m’emociona. Era un espai de llibertat enmig d’un ambient carcerari. Eixir ací a la terrassa era com si ja no formàrem part d’açò”, diu Pilar, assenyalant l’edifici.
Indignas hijas de su patria
Històries com la seua relaten les periodistes Maria Palau i Marta García en ‘Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencia’, una obra guanyadora de la Beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació 2021 de la Institució Alfons el Magnànim i la Unió de Periodistes Valencians, que dissecciona el paper d’un dels òrgans repressors franquistes més duradors. Desvelen que a la Comunitat Valenciana hi hagué tretze reformatoris gestionats per òrdens religioses a sou de la dictadura per a dones que transgredien de la moral catòlica. En principi, foren creats per a reeducar les dones prostituïdes, però amb els anys s'estengué a qualsevol conducta dissident.
“Ser lesbianes, portar la falda molt curta, fumar pel carrer, anar al cine, tindre relacions extramatrimonials o fins i tot ser violades per algun familiar o per algun conegut”, explica Marta, són algunes de les raons que podien portar moltes xiques a ser empresonades. Només calia la denúncia de familiars, mestres, metges i monges. Altres, eren detingudes en batudes policials al carrer. A les famílies se’ls llevava la pàtria potestat, que l’assumia l’Estat fins que el Patronato ho decidira, almenys fins als 25 anys d’edat. “La societat n’era còmplice. Estos llocs estaven per a crear ideologia, ideologia de la ‘dona perfecta’ que el franquisme volia”, raona Pilar.
Maltractaments i menyspreu
700 xiques en menys de 25 anys (fins a 1968) passaren per Villa Teresita, a Godella, un dels centres d’internament de dones ocults a ulls de la societat. En un reportatge de 1968 titulat ‘Prostitutas’, Televisió Espanyola va visitar este lloc i va conversar amb la seua directora, Isabel Gorgoya, que diu que les internes “son chicas ya mayores y por lo general, taradas, de enfermedades y así. Por eso yo hace 25 años decidí abrir este sitio para que no pudieran decir que no podían ser buenas porque nadie las atendía”. I intervé un suposat testimoni anònim d’una interna que, a la pregunta de com havia entrat al món de la prostitució, respon: “Por falta de principios morales”. Ací podeu vore el reportatge complet de TVE.
“Si no et portes bé, et portarem a les monges”
Les condicions a l’interior, relata Marta, eren “dutxes d’aigua freda, treballs forçats, resar i un menjar que era pràcticament monstruós”. Creat en 1941, el Patronato de Protección a la Mujer estava presidit per Carmen Polo, la dona del dictador, i operava com un procés de redempció dels “pecats” de les “males dones”, les rebels, les “ovelles negres”. Per això, les internes passaven exàmens de virginitat, perquè la dona “estava destinada a ser una bona mare i muller”, conta Maria. “Tot i que socialment no es coneixia pràcticament l’existència d’estos llocs, sovint es feia referència a uns convents on portaven les xiquetes rebels per a inocular por: ‘Si no et portes bé, et portarem a les monges’”, analitza Maria.
“Dutxes d’aigua freda, treballs forçats, resar i un menjar (...) monstruós“
Algunes dones acabaven suïcidant-se. Altres fugien. I moltes, passaren anys tancades. El cas d’una xiqueta de 15 anys que va morir intentant escapar d’un reformatori l’any 1983 a San Fernando de Henares, va fer que acabaren tancant la institució en 1985. Feia una dècada que havia mort el dictador Franco i esta institució de l’antic règim va seguir funcionant encara en democràcia.
Estos eren els 13 centres d’internament de dones que hi hagué a la Comunitat Valenciana:
1-Casa Familia Sagrado Corazón de Jesús. (C/ Pascual i Genís, 23, València)
2-Adoratrices Madre Sacramento de València. (C/ Hernán Cortés, 29, València)
3-Hogar Nuestra Señora de los Desamparados. (Avinguda del Port, 43, València)
4-Centro de Observación y clasificación. (Avinguda del Port, 39, València)
5- Oblatas de Alicante. (Primitivo Pérez, 11, Alacant)
6- Adoratrices de Alicante. (Avenida de Jijona, 56, Alacant)
7- Centro de Formación Madre Sacramento. (Avinguda al Vedat, 188, Torrent)
8- Villa Teresita. (Carrer Major, 83, Godella)
9-Oblatas de Alaquàs. (Plaça Espanya, 51, Alaquàs)
10-Oblatas de Benicàssim. (Mare Maria Antonia d’Oviedo, 33, Benicàssim)
Maternitats:
11-El Santo Celo. (C/ Jesús, 10, València)
12-Casa Cuna Santa Isabel. (Casa de la Misericordia, 8, València)
13-Clínica la Cigüeña. (Passeig Alameda, 16, València)