Viure del camp: el jornal d'un jove llaurador

• Només el 5% dels llauradors del nostre país té menys de 35 anys: la falta de relleu generacional és una de les grans preocupacions del sector
• El canvi climàtic, la sequera i l’entrada de productes de països tercers en plena campanya local minva la rendibilitat dels agricultors valencians

David Esteban té 34 anys i viu íntregrament de l'agricultura MIREIA BAIXAULI

“M’he criat baix d’un clementí i no sé fer altra cosa”, confessa David Esteban. Té 34 anys i du des dels 18 dedicant-se a la citricultura i “vull continuar fent-ho”, defensa. Ha conservat el llegat que heretà del seu iaio. Ell li va cedir la seua primera explotació i, poc a poc, ha anat comprant més camps fins a viure, hui en dia, íntegrament de l’agricultura. El seu cas és molt semblant al de la majoria dels joves llauradors de la comarca de la Plana Baixa, i també de la resta del país. El nombre de treballadors del camp menors de 35 anys no arriba al 5% a Espanya, segons les dades del Ministeri.

“M’he criat baix d’un clementí i no sé fer altra cosa“

La vida al camp és dura i això es reflecteix a les seues mans, resseques i amb arraps. El dia de David comença abans d’eixir el sol: xafant el camp, tocant els tarongers, espigolant-los i mimant-los. De vegades, fa jornades de més de dotze hores, baix el sol, la pluja o amb fred. No té un horari fix, ni tampoc un salari estable a final de mes. Està sempre pendent del cel. La meteorologia pot ser una aliada, o tot el contrari.

El día a día de un joven agricultor

La policía desallotja a Carles Peris, de la Unió Llauradora i Ramadera, en una concentració al Port de Castelló per a denunciar la competència deslleial

Les conseqüències dels fenòmens meteorològics adversos

En els últims anys, els seus cultius s’han vist afectats per les conseqüències del canvi climàtic. “Cada vegada és pitjor, enguany patim un episodi de sequera molt prologat que ens obliga a regar més i, conseqüentment, s’incrementen els costos de producció”, lamenta. I no és tan sols la sequera, també les temperatures anormalment elevades han fet malbé la fruita.

“Patim un episodi de sequera molt prologat que ens obliga a regar més“

“Veus aquesta taronja?”, ens diu David ensenyant-los una amb taques negres i fissures. “Està afectada pel vent de ponent. Van haver ratxes molt fortes que han deshidratat la seua pell i han provocat un desordre fisiològic anomenat clareta”, explica. Hi ha diferents desenes de taronges en terra afectades per esta problemàtica.

Les protestes dels agricultors s'han extés per tot el país, demanant solucions a una situació que consideren crítica

La competència deslleial de països tercers

Açò se suma a les pràctiques de les grans distribuïdores europees que han importat, en plena campanya citrícola a la nostra autonomia producte de tercers països. Pel Port de Castelló ja han entrat 3.000 tones de taronja procedent d’Egipte i s’espera que n’arriben 600.000 tones durant l'any. Són quatre vegades més que en l'última dècada, segons les dades de les organitzacions agràries valencianes. De fet, este port bonifica fins a un 40% l’entrada de productes agroalimentaris de països tercers. Unes pràctiques que el sector titlla de “competència deslleial” i que motivaren la protesta que la Unió Llauradora i Ramadera va dur a terme el passat set de febrer a l’accés al Port de la Capital de la Plana.

“Els agricultors valencians (...) tenim el millor producte tant en qualitat com en seguretat alimentària“

“No ho entenem. Els agricultors valencians estem mantenint el territori. Tenim el millor producte tant en qualitat com en seguretat alimentària i es queda penjant a l’arbre perquè entra fruita més barata que no té les mateixes restriccions fitosanitàries, ni s’ha produït en iguals condicions laborals, per no parlar-ne de l’impacte mediambiental de transportar-la fins ací”, denuncia David. Demana a les administracions, el govern central i la Unió Europea, que en compte de fer els tractats amb l’Egipte, Mercosur o Sud-àfrica es realitzen tenint en compte la collita local.

“Emocionalment, vull que es dediquen a l’agricultura, però la realitat és més cruel“

A David li preocupa el futur del sector i el possible relleu generacional. “A mi m’agradaria que els meus fills es dedicaren a preservar la terra, que continuaren el llegat que ha costat esforç i sacrifici. Però quan ocorren estes injustícies que, a quatre petjades d’ací, descarreguen un vaixell amb tones de fruita de tercers països en plena campanya et desespera. Emocionalment, vull que es dediquen a l’agricultura, però la realitat és més cruel”, conclou.