'Tot està per fer', el ball d'alegria i nostàlgia de La Fúmiga
- La banda d’Alzira publica el seu tercer disc, una oda a l'amor i l'amistat en valencià
- Està produït per Mark Dasousa, l’artista d’Ondara que representarà Espanya a Eurovisió amb l’èxit ‘Zorra’
En la Ribera ja ho saben: qui sembra, recull. Les alegries venen en esta època del conreu de les cançons. La banda d’Alzira La Fúmiga, un dels grups d’èxit de la música en valencià, publica el seu tercer disc: ‘Tot està per fer’. Una oda a l’alegria i la nostàlgia que fa moure els cors i els malucs. El productor de La Fúmiga és Mark Dasousa, d’Atomic Studio, l’artista d’Ondara del duo Nebulossa, creador de l’èxit ‘Zorra’ que representarà Espanya a Eurovisió.
“I si fem açò seriosament?” I així va començar“
Televisió Espanyola ha xarrat amb el cantant de La Fúmiga, Àrtur Martínez, en la Muntanyeta del sant Salvador d’Alzira, un paratge on moltes colles prenen la fresca en estiu i des d’on es pot contemplar la Vall de la Casella i la Murta. Allà dalt decidiren començar el grup fa dotze anys. “Muntàvem la tauleta, portàvem l’entrepà i algú va dir: “I si fem açò seriosament?” I així va començar”.
Pop urbà en valencià
‘Tot està per fer’ parla d’amor i d’amistat, i trasllada energia, alegria i nostàlgia. El títol és una referència al vers del poema ‘Ara mateix’ de Miquel Martí i Pol que diu “Tot està per fer i tot és possible”. Per això, Àrtur remarca que no és una frase pessimista, al contrari. “És una oda a l'evolució, al constant canvi, al trencament de la rutina i al creixement personal”.
“És una oda a l'evolució (...) al trencament de la rutina i al creixement personal“
I compta amb col·laboracions de The Tyets, Ginestà, Naina i Figa Flawas, que entonen amb els alzirenys “temacles” amb tocs electrònics que inciten al ball. “És la primera vegada que hem parat un temps per a preparar el disc. Era important per a nosaltres”, explica Àrtur, que no sap si este disc serà l’últim.
L’autenticitat de la música de carrer
La Fúmiga va nàixer en 2012. Eren una colla d’onze amics de la banda del poble que formaren una xaranga. Versionaven cançons de grups valencians i un dia, van compondre una cançó que prompte totes les xarangues incorporaren en el seu repertori: ‘Karrasketon’. Després, li posaren lletra i va esdevindre ‘La nit és nostra’.
“Ni somniàvem ni esperàvem esta repercussió“
L’eclosió d’aquell primer videoclip els va espentar a fer el gran salt, i acabaren convertint-se en un dels grups de referència de l’escena musical valenciana.
“Els nostres plans eren molts més humils. Ni somniàvem ni esperàvem esta repercussió, ni l’hem buscada amb una ambició desmesurada, com diria C. Tangana”. Tots ells han seguit compaginant les seues faenes amb la carrera artística. Àrtur és podòleg i té una clínica en Alzira: “No som ‘estreles’. Diumenge tornem a casa en la furgona absolutament rebentats i dilluns, a treballar. Això és com un cable a terra per a mantindre el cap al lloc. Que açò ens dure el que haja de durar”. Un ritme frenètic de concerts per tot arreu que mantindran fins que el cos aguante.
Un concert de La Fúmiga és, eminentment, festa. “La festa, ni podem ni volem llevar-nos-la de damunt. Sense el caliu del públic, no podríem apujar-nos a l’escenari. És la raó de ser de la música de carrer: pensada per a sonar en un context determinat. Ens agradaria algun dia transportar-nos baix de l’escenari i gaudir amb el públic”. Tot i això, Àrtur evita penjar-se medalles. “Ningú no ha inventat res. Però sí que captem que molta gent s’identifica amb nosaltres”.
“Els governs PP-Vox no aposten per la música en valencià i la volen invisibilitzar“
Ara, s’han proposat arribar “a cada racó del País Valencià”. Volen ser “constants” en la impregnació de la música en llengua pròpia en tot el territori, tot i que diuen que ara han abaixat les contractacions ací. “Abans havies de renunciar a actuar en molts llocs per una qüestió de calendari, ara ja no”. Ho atribuïx al context polític actual, pels governs de PP i Vox, “desfavorables” a grups com La Fúmiga que canten en valencià.
“No aposten per esta música i intenten invisibilitzar-la; l’exclouen dels espais que fins fa pocs anys tenia. Però sí que hi ha públic, i això és innegable”. El vocalista de La Fúmiga anuncia que si no hi ha promoció d’ajuntaments i institucions autonòmiques, faran produccions pròpies “per a poder tocar allà on la gent està esperant-nos”. Àrtur diu que ho intentaran “amb totes les forces” perquè la música en valencià seguisca sent la cançó que mai no s’acaba.