50 anys de Zeleste: la sala que va fer possible que qualsevol nit sortís el sol
- El documental "Zeleste: el record de tantes ocasions" repassa la història de la mítica sala de concerts
- Zeleste va obrir el 1973 al carrer Argenteria i va tancar l'any 200 al carrer Almogàvers, el local que ara és Razzmatazz
Zeleste va néixer com un somni de Víctor Jou, com a imitació dels clubs de jazz que ell havia vist a Londres. Víctor Jou no era artista, de fet treballava com a perit industrial en el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, però era un dels majors coneixedors de música jazz a Barcelona. El 1969 Jou va viatjar a Londres. En la capital anglesa va quedar fascinat pels concerts de rock progressiu, aquell vessant rock que flirtejava amb les virtuoses formes lliures del jazz. Un dels eixos d'aquella escena era la sala Marquee. Jou va tornar a Barcelona amb la intenció de donar rèplica en la capital catalana al llegendari local del Soho londinenc.
La sala de la Ona Laietana
Nascut en la Plaça Real, Víctor Jou va triar un local del mateix barri de la Ribera per a obrir la seva sala de concerts. El Zeleste se situaria en el número 65 del carrer de la Plateria (actualment Argenteria), al costat de la Basílica de Santa Maria de la Mar. Una cortina de color escarlata donava la benvinguda a una sala que, malgrat estar decorada a partir de mobles de vell comprats en el mercat dels Encants, seduïa pel seu aspecte avantguardista. Aquell interiorisme, avantsala de la Barcelona del disseny, va ser obra de l'arquitecte Santiago Roqueta, l'il·lustrador Àngel Jové i la mateixa responsable del logotip del local, Sílvia Gubern. Després de dos anys d'espera per a aconseguir legalitzar tots els permisos, la sala Zeleste va obrir les portes el 10 de maig de 1973.
Zeleste amb Z
S’havia de dir Celeste, com la núvia de l'Elefant Babar, el personatge de contes infantils. Però va acabar sent Zeleste, la sala de música en viu més icònica que hi ha hagut mai a Barcelona. El canvi de la C per la Z va ser cosa del fill de la dissenyadora Sílvia Gubern. Aquesta va demanar al seu fill petit que escrivís el nom de la sala i el petit va dibuixar Zeleste. El primer concert que va acollir la sala va ser els de Slo Blo, grup efímer però d'importància cabdal, perquè de la seva dissolució sorgirien formacions com a Secta Sònica, l'Orquestra Mirasol i Gat Pérez, noms referencials de la Ona Laietana: etiqueta ideada pel mateix Gat Pérez per a descriure un so molt particular de Barcelona, confluència d'estils com el rock, el jazz, la salsa i la rumba. D’quella generació de músics van sorgir altres propostes tan conegudes com les de la Companyia Elèctrica Dharma, Ia & Batiste, Iceberg, Música Urbana, Oriol Tranvía, Orquestra Plateria, Pau Riba, Secta Sònica, o Jaume Cisa. Tots ells van fer de la Zeleste de Plateria el seu aparador i amplificador.
Zeleste va obrir el 1973 al carrer Argenteria de Barcelona
De la Plateria a Almogàvers
Epicentre de la contracultura barcelonina dels setanta, Zeleste, que a més dels layetanos va acollir nits memorables de flamenc i jazz perpetrades per grans noms de l'escena internacional: Bill Evans, Stan Getz, Gerry Mulligan o Art Blakey, va anar multiplicant el seu radi d'acció. Primer va ser la creació d'un segell discogràfic que va donar mecenatge fonogràfic a molts d'aquells grups layetanos. Amb aquest, l'obertura de l'Escola de Música del barri de la Ribera (l'Escola Zeleste), centre alternatiu precursor de les posteriors Aula de Música o Tallers de Músics, a més de participar de l'organització de la primera edició del festival Canet Rock. Sempre incombustible, Víctor Jou també va ser un dels impulsors del Mercat de Música Viva de Vic, que va dirigir entre 1989 i 1992.
Zeleste: El record de tantes ocasions
Però els temps canvien, i amb ells la sala Zeleste també. Amb l'arribada dels anys vuitanta, el local va remodelar el seu icònic disseny, apostant per una estètica més minimalista, i va donar una nova orientació a la seva programació, donant cabuda a propostes més orientades al pop i el punk del moment. Els vells 'peluts' van deixar d'anar, però va arribar tota una nova generació d'amants de la música que van fer petites les 300 places del local. Va ser així com al juliol de 1986 Jou va decidir obrir un nou Zeleste en el barri del Poblenou. La nova sala se situaria en una nau industrial del carrer Almogàvers amb capacitat per a 3.000 persones que antigament ocupaven dues fàbriques de catifes. Per primer cop, una sala de concerts a Barcelona tenia tres sales. Aquells 4.000 metres quadrats veurien a grans artistes internacionals com Paul McCartney o Ramones, alguns dels concerts més memorables en la història de Zeleste. Pel seu escenari va desfilar tota la movida madrileña així com va veure nèixer grups ara inmortals com “El ültimo de la fila”, un habitual de la sala. Així va ser fins a l'any 2000, quan problemes econòmics van obligar a Víctor Jou, que va morir aquest passat mes d'abril de 2023 als 84 anys, a tancar la Zeleste. Pocs mesos després, en el mateix espai obriria la sala Razzmatazz.
