La Fiscalia considera Oriol Junqueras com un dels "promotors" de la presumpta rebel·lió. Com a vicepresident de la Generalitat va assumir la planificació i l'execució del referèndum il·legal de l'1-O i va rebutjar la seva suspensió quan els Mossos van advertir d'una probable "escalada de violència". Per contra, va fer "reiterades" crides a la participació malgrat ser conscient de la seva "il·licitud" i del risc d'"incidents violents", sempre segons el Ministeri Públic. La seva defensa demana l'absolució defensant l'anomenat "Junquerisme", un terme nascut per argumentar que el procés independentista ha estat pacífic. Reconeix que la convocatòria del referèndum va ser unilateral però nega que sigui delicte.

La Fiscalia acusa Carme Forcadell de rebel·lió. La considera "promotora" de rebel·lió per permetre, com a presidenta del Parlament, la tramitació de resolucions i normes legals declarades inconstitucionals pel Constitucional. Creu que donava una "aparent cobertura jurídica" al procés d'independència. Segons el ministeri fiscal, Forcadell va fer nombroses crides a la participació del referèndum malgrat saber-ne la "il·licitud" i el risc d'"incidents violents".  

La seva defensa demana la lliure absolució al·legant que es limitava a rebre les propostes de grups. Crida l'atenció que la resta de membres de la mesa només estiguin encausats per desobediència i no per rebel·lió.

La Fiscalia considera l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, un dels "promotors" de la rebel·lió pel seu "paper crucial" per impulsar mobilitzacions multitudinàries. Creu que ell i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van servir d'"instrument de pressió" a l'Estat. Entre les mobilitzacions hi ha el setge a la Conselleria d'Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017 així com també les concentracions de l'1-O als col·legis electorals.

La seva defensa argumenta que no va cometre cap delicte perquè la única cosa que va fer va ser "obeir la voluntat popular" i emmarca les protestes dins del dret de manifestació.  

La Fiscalia considera el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart,  un dels "promotors" de la rebel·lió pel seu "paper crucial" en l'impuls de les mobilitzacions multitudinàries. Creu que va servir com a "instrument de pressió" a l'Estat al costat de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. Entre les mobilitzacions hi ha el "setge" a la Conselleria d'Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017 i les concentracions de l'1-O en el col·legis electorals.

La defensa demana la seva absolució argumentant que és un judici contra la llibertat d'expressió, el dret de reunió pacífica i contra el "dret" d'autodeterminació. Acusa de "tortures" les forces i cosses de seguretat de l'Estat l'1-O.

La Fiscalia considera que l'exconseller de Presidència i exportaveu del Govern Jordi Turull va exercir el control final de la logística de la consulta, inclòs el recompte de vots,  com a últim responsable del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

Segons el ministeri fiscal, també va contractar les campanyes institucionals sobre la consulta i va fer diveses crides a la mobilització de l'1-O malgrat saber el risc d'"incidents violents". 

La defensa demana la seva absolució argumentant que el judici és un procediment judicial contra les urnes i la democràcia, i que el procés va estar guiat per la "voluntat de la ciudadania".

Segons la Fiscalia, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn s'asseu a la banqueta com a responsable dels Mossos d’Esquadra. El ministeri públic entén que va rebre del Govern "directrius polítiques" per a "facilitar" el referèndum "malgrat la seva manifesta il·legalitat". La Fiscalia recorda que va ser nomenat per a garantir que Interior estigués dirigit per algú que "donés suport sense reserves" a la consulta. Així, s'evita que els Mossos poguessin frustrar" la seva celebració. Forn va estar aprop de Junqueras en la reunió on els Mossos van alertar del risc de violència si se celebrava i va fer crides a la participació. La defensa nega que donés "ordres polítiques" als Mossos i assegura que el disseny del dispositiu de l'1-O el van fixar els comandaments policials. Recorda que setmanes abans va dir públicament que la policia havia de cumplir amb la legalitat i les ordres de fiscals i jutges.

La Fiscalia entén que l'exconseller de Territori Josep Rull, ingressat a presó per segon cop el 23 de març de 2018, va participar a les reunions del Govern amb líders independentistes on es va decidir celebrar un referèndum unilateral. Segons el ministeri públic va fer crides a la participació de l'1-O conscient de la seva “il·licitud” i malgrat el risc d'"explosions violentes". 

També va “prohibir arbitràriament” que un vaixell amb efectius policials desplaçats per evitar la celebració de la consulta il·legal atraqués a Palamós.

La defensa demana la seva absolució argumentant que el judici és un procediment judicial contra les urnes i la democràcia, i que la única cosa que van fer va ser escoltar la veu del poble.

Segons la Fiscalia, a l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva se'l jutja com a "encarregat de l'estratègia exterior del Govern per a legitimar internacionalment el referèndum i el procés". El ministeri públic assenyala que les "embaixades" de la Generalitat i el Diplocat van funcionar en aquest sentit com a "lobby" malgrat la prohibició del Constitucional de gastar diner públic en aquesta tasca.

Romeva també és el responsable de la contractació dels "observadors internacionals" per l'1-O. Va estar a totes les reunions on es va decidir realitzar un referèndum unilateral i va cridar a la participació.

La defensa de Romeva demana l'absolució defensant que sempre va ser un moviment pacífic i nega que hi hagués malversació perquè amb l'organització del referèndum donaven resposta a una petició de la ciutadania.

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa serà jutjada per assumir la direcció i decisió sobre els centres cívics dies abans del referéndum. Se li imputa garantir que estiguessin disponibles l'1-O,  crear una base de dades de voluntaris, assumir part del cost de les paperetes i animar a la participació a la vaga general convocada dos dies després, segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia.

Segons el ministeri fiscal, Bassa també va fer reiterades crides a la participació en el referèndum malgrat ser conscient de la seva "il·licitud" i del risc d'enfrontaments entre ciutadans i forces de seguretat que tenien ordre judicial d'impedir la votació.