En Manuel, un gallec de 40 anys recorda, ara, des dels jutjats on treballa d'auxiliar de sala, com de dur era per ell anar a l’escola.
Per en Manuel les assignatures de castellà, gallec i anglès eren les més difícils. El simple fet d’analitzar una oració, fer un dictat o llegir un text li suposava un esforç titànic.
I recorda com els professors el castigaven perquè creien que no s’esforçava.
En Manuel va arribar a repetir 3 cursos. No va ser fins als 32 anys que va descobrir el rerefons del seu fracàs escolar: era dislèxic. Però el seu no és un cas aïllat. S’estima que aquest desordre de l’aprenentatge afecta al 10% de la població mundial, és a dir, a 700 milions de persones.
Històricament aquest trastorn de l’aprenantatge ha estat associat a problemes de percepció visual, no obstant, les investigacions més recents han desmentit aquesta relació.
