L’escriptora Ada Castells s’emociona quan parla de la seva mare, a qui ha dedicat l’última novel.la, que acaba de publicar: Mare. Diu que és el llibre de la seva vida i que ha volgut mirar la seva mare més enllà d’aquest paper, com a persona, L’exercici literari l’ha permés entendre-la i estimar-la: “Ha estat gratificant, un procés de reconciliació molt saludable. Estic commoguda”.
Castells afirma a la novel.la que ha “aconseguit estimar la mare un cop morta” i que necessitava “reconstruir-la per reconstruir-me”.
Segons l’autora, Mare va de “la dificultat d’estimar la gent que estimes, d’entendre’ls. El fet de ser mare m’ha obligat a entendre la meva mare. Et mires en el mirall i som la mateixa”. “No entenc que la Maternitat no sigui una assignatura a les universitats; és el que ens construeix com a Humanitat”.
Ada Castells reconeix que s’ha quedat buida després d’escriure aquesta novel.la i es lamenta que la Literatura en Català no permeti guanyar-se la vida. Entre els seus projectes de futur, escriure Teatre.