A les portes d'una jornada de reflexió, hem volgut pensar en les grans preguntes de la Humanitat. Preguntes filosòfiques, per a les quals la Ciència no té resposta: d’on venim, el sentit de la vida, si Déu existeix, si hi ha vida després de la mort…
Ho hem fet amb el filòsof Joan-Carles Mèlich, que es defineix com a “metafísicament agnòstic, però èticament cristià”. Mèlich critica el pensament metafísic de principis absoluts, que legitimen tant el Be com el Mal. Ell reivindica “La Religió de l’ateu”, que és el títol del seu últim llibre, i significa “fer el be per pura bondat, ser bona persona”.
A la dialèctica entre Ètica i Moral, opta per la primera i assegura que ser ètics ens pot portar a desobeïr la moral imperant. I quan parlem de Política, ens diu que “la Democràcia és viure en la discrepància” i sentencia: “res és menys democràtic que un Estat que diu “ja som democràtics”. La Democràcia és l’horitzó, no s’hi arriba mai”.
I ens queda pendent una resposta, a la pregunta: La Filosofia és una religió sense Déu?
