Esther Vivas reivindica una maternitat desobedient, insubmisa i feminista, al llibre “.”. Reivindica la llibertat i el dret a decidir de la dona si vol ser mare i com vol viure l’embaràs, el part i la criança del seu fill. Segons Vivas, la societat és hostil a la maternitat: “Cada cop tenim menys criatures, menys de les que voldríem, perquè l’entorn no hi acompanya: precarietat laboral, dificultats per llogar o comprar un pís… Això provoca problemes d’infertilitat, una malaltia social de la qual no es parla”. Com tampoc no es parla de l’anomenada “violència obstètrica, “una de les últimes fronteres de la violència de gènere”, segons Vivas, i totalment acceptada: “La capacitat de decidir de les dones, quan anem a parir, es queda a les portes de l’hospital. Hi ha un tractament que ens infantilitza”. I pràctiques mediques no necessàries, com cessàres i episiotomies, “que tenen conseqüències nefastes per a la salut emocional i física de les criatures i de les dones, més enllà del part”. Per això, cal formar els professionals en una Medicina amb perspectiva de gènere, i permetre uns parts respectats i no tan tecnificats.
Esther Vivas denuncia que “ser mare s’està convertint en un privilegi, en una quimera. Calen —diu— polítiques públiques que afavoreixin la maternitat i que la societat hi acompanyi. La paternitat s’ha de maternitzar”. I una cosa més: “que es reconegui aquesta feina i que la Maternitat no és només una responsabilitat de les dones, sinó una responsabilitat política i col.lectiva”.
