En parlem amb la Sílvia Aldavert, presidenta de l'Associació de Drets Socials i Reproductius.
Avui el Congrés dels Diputats ha aprovat la nova llei de l'avortament, amb 185 vots a favor, 154 en contra i 3 abstencions. Es tracta d'un text que elimina el consentiment patern per a les menors més grans de 16 anys que volen avortar i dóna més veu a les dones durant el part.
La nova llei també contempla les baixes laborals per regles doloroses i preveu tirar endavant les mesures necessàries per garantir que totes les espanyoles puguin interrompre voluntàriament l’embaràs dins l’hospital públic més proper a casa seva.
I això últim ho diem per què la xarxa pública, fins ara aliena als avortaments, ha de passar a ser la xarxa de referència per tirar aquestes interrupcions quirúrgiques i evitar així que centenars de dones hagin de fer fins a 100 o 200 km per trobar un centre mèdit on poder practicar-les.
Un altre dels grans problemes que han frenat els avortament a la xarxa pública és l’alta taxa de ginecòlegs objectors de consciència. Això ha fet que a Catalunya una gran part d'aquestes intervencions s'hagin efectuat a les clíniques privades.
Per a la Ministra d’Igualitat i Feminismes Irene Montero, la nova llei de l’avortament obeeix al reconeixement de la capacitat de decisió sobre el propi cos com a porta d’entrada per a molts altres drets. Una llei que torna a situar el rellotge de la salut sexual i reproductiva abans del 2015, l’any de la reforma promoguda pel popular Alberto Ruiz Gallardón que va introduir el permís patern per a les menors d’edat.
N'hem parlat amb la Sílvia Aldavert, presidenta de l'Associació de Drets Socials i Reproductius.
