En parlem amb el Javier Elcarte, psicòleg, fundador i responsable de l¿àrea d¿adults de Vitaliza.
Aquest diumenge Carlos Alcaraz va vèncer a Djokovic en 5 sets i va guanyar el seu primer gran Wimbledon, el seu segon Grand Slam amb només 20 anys. Ho va fer després d’una batalla de tenis èpica de 5 hores. I des d'aleshores portem dies parlant molt de la gesta de Carlos Alcaraz. I és que vivim a una societat que tendeix a focalitzar-se molt en aquells que són i es consideren guanyadors. Els valors de l’èxit són explicats, valorats i amplificats, també pels mitjans de comunicació.
Què hi ha darrera d’aquesta tendència a sobrevalorar tant l’èxit? Per què no parlem més del fracàs… Ho fem, però potser n’hauríem d'aprofondir-hi més. I és que no podem oblidar que l'èxit i el fracàs són les cares d’una mateixa moneda. Un porta a l’altre.
Un fracàs ens pot portar a iniciar un procés de superació i esforç amb el qual podem arribar a assolir allò que més anhelem. I un gran èxit, ens pot portar a endiosar-nos i això ens pot conduir a un procés de narcicisme i prepotència que segur no ens ajudarà gens a la nostra vida. I d'això n'hem reflexionat amb el Javier Elcarte, psicòleg, fundador i responsable de l’àrea d’adults de Vitaliza.
