Aragonès i Illa pacten pressupostos. Ultimàtum per l'amnistia: una setmana crítica per la política catalana.
Dos rivals electorals, Pere Aragonès i Salvador Illa, tanquen un pacte de pressupostos, el segon i per a més inri, el darrer del president abans de citar a les urnes. Més enllà de responsabilitat, d'interessos creuats, i de la triangulació Generalitat-Moncloa-Barcelona ara coixa, el cas és que el president acorda amb el PSC, el Govern aprova el projecte i el tramita en un tres i no res, sense esperar la rematada del soci imprescindible, els Comuns. Amb 66 escons, els d'Esquerra i el PSC, no n'hi ha prou al Parlament i el Govern està contra les cordes.
El dels Comuns no és un veto capritxós. Jéssica Albiach exigeix el compromís del president que no aprovarà el Pla Director Urbanístic del Hard Rock. No comparteixen el model i rebutgen l'impacte. Per Salvador Illa és suficient que Aragonès hagi assegurat que el macrocomplex recreatiu a Tarragona "seguirà el seu curs" en seu parlamentària. Així que en la recta final, els Comuns apugen el preu d'apuntalar Aragonès a mesos de les eleccions, brandeixen autonomia amb Sumar a la Moncloa, confronten amb el PSC pel Hard Rock com a torpede a la línia de flotació del seu projecte polític mentre la CUP enarbora un "dic de contenció" als macroprojectes i en ple ultimàtum d'Ada Colau a Jaume Collboni perquè en dues setmanes l'alcalde socialista de Barcelona determini si governarà amb l'Esquerra d'Elisenda Alemany. Que és tant com certificar, si els Comuns es queden a l'oposició.
Aragonès i Albiach tenen una setmana per acostar-se. La mateixa que Carles Puigdemont i Pedro Sánchez per l'amnistia. Dilluns, 11 de març, marcarà la temperatura de si Catalunya tindrà pressupostos nous a principis d'abril, amb el registre d'esmenes a la totalitat, i amb el pròxim divendres en vermell al calendari com a data límit perquè la comissió de Justícia del Congrés validi la pedra angular de la legislatura a l'Estat, l'oblit penal. Les claus avui amb el portaveu adjunt d'Esquerra Republicana, Jordi Orobitg.
