Pot ser que haguem escoltat ja tots els sons? O que la capacitat de que la música ens sorprengui hagi minvat per no dir desaparegut? Potser per aquesta raó la música està vessant cap altres medis i ja no només habita el medi exclusivament sonor, sinó que n’ocupa d’altres com el visual, el performatiu, el socio-polític. Això comporta una redefinició d’allò sonor. Són música les esferes de l’artista mexicà Rafael Lozano-Hemmer? unes instal·lacions esfèriques multicanal que reprodueixen alhora tota la música d’un compositor. O les partitures gràfiques d’Alberto Bernal. Són música? Són partitures impossible d’executar, impossibles d’escoltar, música impossible d’escriure. Però és música? Precisament Alberto Bernal es pregunta totes aquestes qüestions en el llibre ‘Fuera de Tono. La Música de Nueva Creación Ante su Desbordamiento’, un interessantíssim volum que recull alguns dels seus millors textos en els que reflexiona sobre com està canviant el que entenem com a música i com potser s’ha d’entendre com més que allò sonor.
En parlem amb el compositor, artista sonor, docent Alberto Bernal. A La Barrera Del So (amb Irene Desumbila)
#LaBarreraDelSo 069 #Ràdio4 @IreneDesumbila
