Vivim temps estranys. George Santayana va dir que qui no coneix la història està condemnat a repetir-la, però avui, quan tenim més accés a la informació que mai, quan el nostre coneixement del passat no té precedents, sembla que els espectres d’antany tornen a corporitzar-se al present.
L’ auge global de la ultradreta, atiat per l’encoratjament a les xarxes socials de grups cada cop més nombrosos de joves seduïts per idees racistes i sexistes, és un fenomen esfereïdor que recorda perillosament a moments de la història que molts i moltes creiem superats. La guerra ja no és solament cultural, ja no esdevé solament en l’àmbit simbòlic.
Els nous feixismes —que solament són nous perquè estan succeint avui; en el fons, són tan vells com l’odi i la intolerància— ja s’han instal.lat-se a institucions governamentals de mig món. Ja no hi ha lloc per l’equidistància, per la tebiesa i el relativisme. Cal posicionar-se. A favor o en contra.
Per això, dediquem l’espai d’avui a alguns dels centenars, milers d’artistes que des del primer terç del segle XX han expressat el seu rebuig al feixisme mitjançant missatges tant contundents com explícits.
Amb cançons, amb llibres o als carrers, no passaran.
