La Revolució Sexual, que va tenir el seu auge durant els anys 60 i 70, va impulsar canvis profunds en les actituds cap a la sexualitat, la moralitat, els rols de gènere i la llibertat individual. El moviment va ser motivat per una combinació de factors socials, polítics, científics i culturals que pretenien desafiar i transformar les normes sexuals tradicionals.
La Revolució Sexual va desafiar les pautes conservadores que restringien la sexualitat al matrimoni heterosexual. Es va normalitzar el sexe pre-marital i es va començar a parlar més obertament de temes com la masturbació, les fantasies i les relacions no monògames, així com dels anticonceptius i de salut sexual.
També va establir les bases per al reconeixement dels drets de les persones LGTB, tot i que aquest moviment va tenir el seu propi procés d’activisme i lluita. Si més no, va ajudar a qüestionar la concepció de l’heterosexualitat com a únic model legítim.
Quelcom similar va succeir amb la segona onada del feminisme, fortament connectada amb la Revolució Sexual però amb una agenda i un recorregut propis. Les dones van reivindicar el dret a gaudir de la sexualitat sense ser jutjades, al mateix temps que denunciaven les estructures patriarcals que limitaven la seva llibertat, malgrat que la desigualtat de gènere i la violència sexual persisteixen encara avui.
Intentar oferir una visió panoràmica i completa de com es va desenvolupar la revolució sexual, quins agents van participar-hi i quin és l’abast del seu llegat és una tasca titànica que, de fet, ocuparia no menys d’una desena de programes. Per això, al’espai d’avui ens limitarem a proposar una genealogia breu, conscientment incompleta i fins i tot superficial en alguns aspectes, d’alguns dels esdeveniments succeïts entre 1959 i 1969 que haurien de jugar un paper important en aquest moviment que als anys vuitanta patiria una severa desacceleració a causa de la irrupció del VIH i de polítiques neoconservadores les quals, actualment de nou, semblen voler negar totes les fites assolides pel fenomen.
