La mort, tu

Si li busquem un sentit a la vida és perquè encara és un misteri. I en bona part, és un misteri perquè s’acaba. La gran pregunta, què és la vida, es fonamenta en l’absurd aparent que morim. 

Òbviament, la mort ha estat protagonista d’un munt de cançons. Algunes, tristes, cançons de pèrdua i de dol. D’altres, rabioses; de festes que s’acaben quan tothom vol que durin per sempre.

Poques, molt poques, d’alleujament. La mort segueix sent quelcom que ha d’arribar i a la qual mai semblem estar prou preparats per enfrontar-nos. Potser per això encara li cantem. Potser per això mai deixarem de fer-ho.