El Black Metal no és només un gènere musical; és una forma d'art radical i un moviment provocatiu, místic, nihilista. Emergint a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta a Escandinàvia, el gènere consolida un estil caracteritzat per atmosferes gèlides, ritmes rapidíssims i veus esgarrifoses, però també una ideologia que sovint posa en qüestió les normes religioses, socials i polítiques. L'impacte del Black Metal transcendeix la música, convertint-se en una mena de manifest cultural de rebel·lió i destrucció.
Avui dia, malgrat tots els intents continuats de domesticar-lo i reduir-lo a un subgènere més de la música rock, el black metal continua resistint-se tossut a aquesta possibilitat. La radicalitat dels seus pressupostos, tant en l’aspecte sonor com en el conceptual, el fa incompatible amb els mecanismes simbòlics de la indústria de l'entreteniment. L’arrel d’aquest caràcter feréstec i problemàtic es troba a l’escena musical de Noruega. La llegenda del que va succeir allà entre el 1991 i el 1993 sustenta un mite salvatge. Aquesta és, doncs, la història del True Norwegian Black Metal. L’autèntic black metal noruec.
