La Montserrat Rigall ens ha portat el fenomen viral d’un suposat filòsof de Hong Kong, Liang Wei, que defensava la idea de la “hipnocràcia”, una teoria sobre com els governs podrien utilitzar tècniques d’hipnosi per crear societats més pacífiques. Però la gran revelació és que aquest filòsof no existeix! Tot el seu pensament, cites i idees van ser generats per una intel·ligència artificial.
Aquest engany massiu va enganyar universitats, mitjans i lectors de tot el món, posant sobre la taula un debat urgent: fins on pot arribar la IA per influir en el debat públic?
Rigall ha destacat les implicacions ètiques d’aquest cas i com organitzacions internacionals treballen per establir mecanismes de verificació que ajudin a identificar continguts generats per màquines. El missatge final és clar: en temps d’algoritmes cada cop més sofisticats, el criteri humà és imprescindible per distingir la veritat de l’engany.
