"Descalça al bosc, i amb els ulls embenats, he sentit com si tothom desaparegués i només existíssim a l'Univers nosaltres i el bosc." Júlia, 12 anys
La Cristina Gutiérrez, la nostra educadora emocional, ens explica al #ParaulesDeNen la vivència de la Júlia, una nena de 12 anys que va posar en pràctica aquesta activitat anomenada "bany al bosc". Amb els ulls embenats, va descobrir que el bosc feia una olor que la calmava, que la seva por desapareixia quan agafava la mà d'una companya i que hi havia moments de silenci que li permetien, fins i tot, escoltar la seva respiració, ara profunda i assossegada. Va aconseguir apagar tot el soroll que habitualment ens acompanya i que no ens deixa connectar-nos amb nosaltres i amb el nostre entorn. Se sentia lliure, tot i que no veia res. Diu la Cristina que va poder sentir la vida sense jutjar-la i la va poder mirar per dins, que és quan de veritat es veuen les coses. I just en aquell instant, encara amb els ulls tapats, la Júlia va dir: "Descalça, he sentit com si tothom desaparegués i només existíssim a l'Univers nosaltres i el bosc". Voleu deures per entrenar les emocions? Els d'avui són ben fàcils: proposar-nos aquest 2023 sentir la vida i veure de veritat
