Les emocions amaguen històries de vida: d'amor i de dolor, de rebuig o d'atracció, etc. I hem d'aprendre a atendre-les, a expressar-les i a calmar-les
L'Eva Bach ho té clar: "no podem anar anestesiats per la vida". És a dir, necessitem escoltar totes les emocions, també, o sobretot, les que no ens agraden; aquelles que ens incomoden i que ens resulten ingrates. Les més difícils. I hem de saber donar eines als nostres infants perquè tinguin recursos i eines per atendre-les i per escoltar els missatges xifrats que cadascuna d'elles amaga. Ho explica en el llibre "Com cuidar la salut emocional. 100 eines per calmar les emocions difícils" (Plataforma editorial). És una guia per aprendre a escoltar i a expressar allò que sentim amb orientacions i exemples pràctics per a totes les edats. Perquè xerrant amb aquesta pedagoga, formadora de mestres i pionera de l'educació emocional, hem descobert que s'han de tenir suficients emocions i en la mesura justa. Ni més ni menys. Tampoc d'alegria. Només d'amor podem excedir-nos en la dosi. Pensem que les evidències científiques ja han demostrat que tan important és aprendre a raonar adequadament com aprendre a sentir intel·ligentment. A més, el màxim rendiment es dona amb un nivell d'activació emocional mig. Si no hi ha emocions, no hi ha motivació i per tant no hi ha aprenentatge. Però si l'infant està sobrepassat per les emocions, tampoc rendirà
