La periodista Eva Millet analitza els orígens, les característiques i les contradiccions de l'anomenada criança natural
Paraules com “respectuosa”, “natural”, “ecològica”, “vincle”, “apego” i “conscient” són conceptes claus d’una nova manera d’entendre la maternitat que, d’altra banda, ve del segle passat.
La periodista Eva Millet, coneguda pels seus llibres sobre la hiperpaternitat, analitza ara el que ella considera un nou corrent que està de moda i que posa massa pes i pressió en les mares. Segons ella, el problema de l’anomenada “criança amb apego” o criança natural és que sembla indicar que qui no compleix amb les seves directrius és llavors una mala mare. Les dones que no es reconeixen sota l’etiqueta de “mares mamíferes” són considerades unes mares inconscients, insensibles, descuidades, absents...
Per això ha volgut posar la lupa en aquest fenomen i marcar unes línies vermelles que creu que no s’haurien de creuar i que, en la seva opinió, fomenten l’ansietat i la depressió en les dones que crien. La criança natural es veu com un moviment alternatiu i progressista, però Millet assegura que al darrere hi ha homes blancs, conservadors i religiosos.
