La nostra convidada Carolina Montoto ens presenta una història amb un personatge principal, l'Aurora, una dona de mitjana edat atrapada en la rutina i una crisi vital que es va cronificant. S'avorreix amb el seu marit i l'amarga la feina fent de caixera a uns grans magatzems. Només té una il·lusió a la vida i és escriure, el seu lloc de comfort, la seva habitació pròpia com la de Virginia Woolf.
Un altre dels seus refugis seran els records i la reconstrucció d'una història familiar que passa per l'autoritarisme, la dictadura, els anys convulsos de la Guerra Civil, els anys dels camps d'extermini nazis.
Barcelona. Marsella. Maó parla de la invisibilització de les dones, de la idealització de l'amor, de la feina productiva indigna, de la feina de cures i de l'activisme. La Carolina Montoto ens presenta d'una manera diferent un matrimoni en descomposició, un record d'un amor romàntic amb l'Helio, un cosí llunyà amb aspiracions d'escriptor que fa 40 anys que no veu. Interessant veure els dos punts de vista de la parella conformada per l'Aurora i al Manu, al que anomena el peix bullit. Una estructura de novel·la innovadora amb dos plans temporals, el present de la protagonista i els records d'infantesa i joventut. Molts silencis no resolts i les pors irracionals sobretot de les dones. L'Aurora té la necessitat d'expressar-se després d'haver estat tants anys callada i sotmesa. La protagonista té molt clar que el que l'ha impedit avançar ha estat el no plantejar-se mai que és el que desitja i deixar de pensar en els altres.
