Un petit tresor. Premi Nacional de Literatura Nòrdica, una novel·la postmoderna, victoriana, coral i narrativament molt original. Estem parlant d'El Jardiner de Darwin, de Kristina Carlson que durant 20 anys va treballar de periodista i crítica literària. Editat en català a Nits Blanques, en parlem amb la persona que en va aconseguir els drets, Mónica Batet. Una peça d'artesania traduïda per Tània Sierra Garcia. Un llibre difícil de definir. Són les veus dels diferents habitants de Downe les que omplen de ritme poètic les pàgines d'aquesta ficció que transcorre entre els dies grisos de novembre i l'esclat floral de la primavera.
Kristina Carlson entre de manera admirable i hàbil dins de la consciència col·lectiva d'una població anglesa de finals del s.XIX. Nosaltres, com a lectors del s.XXI assistim a converses de pub, a un club de lectura femení, a una venjança no del tot reeixida i a les especulacions o salsejos vilatans sobre Thomas Davies, el Jardiner de Darwin. Tots parlem de com s'hauria de comportar. El Jardiner de Darwin ens parla dels criteris morals i religiosos de l'època. És interessant descobrir que l'autora també és la seva pròpia agent literària. Podrem conèixer el lloc on va viure durant 40 anys el naturalista i biòleg, Charles Darwin, autor de L'Origen de les Espècies. Downe House és la casa que va comprar la Família Darwin i on va fer servir el jardí de laboratori i per a desenvolupar les seves teories.
Poble petit, infern gran, l'avorriment, l'enveja, com veien a les dones. Al s.XIX tenir idees estava mal vist. Una comunitat força religiosa i tafanera on viu un excèntric solitari, pare de 2 fills i vidu afligit que treballa com a jardiner del famós naturalista Charles Darwin. L'eix central del text és un antiheroi. L'autora canvia amb una facilitat admirable els diferents enfocaments de les narracions dels personatges i ens mostra sobretot el poder de la consciència col·lectiva i com afecta a les persones. Es parla de la soledat, de la mort, de la contradicció entre esglèsia i ciència i es fa amb molta ironia i retranca. The Guardian va destacar que una autora finesa fos capaç d'entrar en la ment col·lectiva d'una societat anglesa del s.XIX.
