Memòries d'un reporter que va destapar la massacre de My Lai al Vietnam i el primer a informar dels bombardejos a Cambodja. El periodista d'investigació, Seymour Hersh s'ha passat la vida buscant a les clavegueres del poder nordamericà. Va destapar l'espionatge de la CIA en terreny nordamericà contra els activistes contraris a la guerra i la trama del cop d'Estat contra Salvador Allende a Xile. Una feina que li ha servit per convertir-se en el periodista d'investigació més cèlebre del últim mig segle. També va alertar sobre la fal·làcia de les armes nuclears al Iraq i va donar a conèixer les tortures a la presó d'Abu Graib.
Als seus 82 anys, el veterà reporter continua treballant en un despatx modest i caòtic del centre de Washington. A l'ordinador una fotografia burleta de Kissinger menjat i el seu llibre manuscrit i mai publicat sobre una altra de les seves bèsties negres, Dick Cheney. Hersh parla pels descosits i canvia de tema a gran velocitat alhora que blasfema o recupera vells episodis de la seva carrera. A Espanya pulica Reportero. Memorias del último gran periodista americano, editat a Península. Un retaule sobre el periodisme i els draps bruts de la història. Per aquest experimentat reporter és molt important protegir les seves fons i mai publica res si no sap qui és la font i ho comprova.
Entrevistem al reporter Plàcid Garcia-Planas i l'historiador Arnau González i Vilalta, que han fet possible el llibre La Capsa Vermella, editat per Comanegra. Una capsa molt especial amagada per desig del seu propietari durant 80 anys. Treu a la llum l'arxiu inèdit d'Antoni Campañà que va fotografiar la Guerra Civil d'una manera molt especial. Material inèdit, quasi 6mil fotografies fetes per aquest experimentat reporter gràfic. Plàcid Garcia Planas és reporter de La Vanguardia, Arnau González i Vilalta és professor d'Història i el fotògraf David Ramos de l'Agència Getty Imatges també hi ha col·laborat.
La Capsa Vermella ens permet mirar en perspectiva l'arxiu fotogràfic de Campañà abans de la guerra, dels reportatges esportius, d'escenes de carrer. Campañà era republicà, demòcrata, catalanista, però catòlic, havia preferit amagar el seu arxiu en una capsa vermella i la va anar transportant durant els trasllats a diversos domicilis. Un net d'Antoni Campañà descobreix el tresor quan neteja una antiga casa familiar de Sant Cugat. Campañà era un antiheroi, va quedar tocat pel que va viure i fotografiar a la Guerra Civil i per això va decidir amagar el seu arxiu, però no el va destruir.
La Capsa Vermella ens permet descobrir 400 fotografies i retrata amb sensibilitat la Barcelona i la Catalunya en guerra. Abans del gran conflicte armat va treballar fent fotografia de casaments, rebel·lant, fent fotografia esportiva i sobretot el primer en editar postals a color durant el creixement del turisme. Durant la guerra va fotografiar la manca d'aliments, la crema d'esglèsies, les runes dels bombardejos, les barricades i els dos bàndols amb les seves propagandes (milicians republicans, anarquistes i falangistes). El material de l'Arxiu Campañà estava ben conservat.
Antoni Campañà més enllà de fotografiar escenes violentes prefereix mostrar amb el seu objectiu la vida quotidiana, el patiment de la gent, com s'adapten a les circumstàncies del conflicte perquè la vida segueix poc intoxicat per la èpica. La Capsa Vermella també inclou un ampli reportatge sobre els refugiats instal·lats a l'Estadi Olímpic de Montjuïc on predomina la solidaritat amb el dolor humà per sobre de qualsevol missatge polític.
