Claudia Piñeiro guanya la 14ena edició del Premi Pepe Carvalho de Novel·la Negra. Un guardó que rebrà el 31 de gener en el marc del Festival BCNegra que es farà a Barcelona, del 24 de gener al 3 de febrer. El gènere negre l'incorpora a la seva literatura sense buscar-ho. La seva literatura gaudeix d'un talent innat a l'hora d'explicar històries amb una dosi adequada de suspens. Dibuixa arguments amb un camí clar i directe, i els seus personatges generen preguntes amb respostes que no són fàcils ni còmodes. Piñeiro és escriptora, dramaturga, guionista de televisió. Ha conegut la notícia a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara on presentava l'antologia de contes, Quién No, que ja s'ha convertit en bestseller. És una autora i lectora sense prejudicis. Sap parlar i articular discursos amb temes complexos que divulga a les xarxes. Els seus llibres s'esperen, es llegeixen i es recorden.
Entrevistem a l'autora i educadora social, Raquel Gámez Serrano, que ha publicat a Llibres del Delicte, No Diguis Res. La por i els conflictes del passat no resolts s'apoderaran de les vides d'un matrimoni composat per Jan i Edit. Angoixa, decepcions i silencis que envolten conflictes familiars, maternitats i paternitats. La dificultat d'enfocar les relacions humanes en format de suspens psicològic molt ben travat. Una parella que es trasllada a un poble per intentar tenir un fill, davant la impossibilitat de fer-ho de manera natural acudiran a l'adopció internacional que els proposen els seus veïns, els Oleguer, l'aparent família perfecta i modèlica.
Raquel Gámez Serrano enfoca la problemàtica de les adopcions i ho fa amb un cas real. El nen de cabells rossos, Demian, vindrà amb motxilla incorporada, el Síndrome d'Alcoholisme Fetal. Però el pitjor serà la manca d'amor que rebrà dels seus pares. L'autora ens mostra els silencies en una societat on les decepcions pròpies s'amaguen, i del que no es parla, no existeix. El matrimoni està conformat per Jan, que és violent, faldiller, masclista, té baixa autoestima i és un home gelós, envejós i incapaç de sentir empatia. Allunyat de la seva pròpia família per la seva manca d'ambició i el seu desinterès pel negoci familiar. Edit per la seva banda és depressiva i acostuma a desconnectar-se del món quan les coses no li agraden. La seva mare, la sra. Palou no calla i recrimina al gendre, tot allò que fa malament. Sovint l'anomena Aquell.
Amb el pas dels anys, Edit i Jan tindran una filla biològica, la Berta a la que estimen i protegeixen del seu germà. Demian porta el dimoni a dins i Berta és el premi. No diguis Res és una novel·la amb un ambient angoixant que parla de la manca de sentiments i dels errors que es repeteixen generació rera generació. La padrina LLúcia, que sempre ha intentat ajudar la parella, els llança una sentència "adoptar és un acte d'amor, no una transacció per satisfer un desig. Demian funciona diferent, necessita uns pares presents i que l'acompanyin".
A la novel·la també hi apareix la Gal·la Antich, educadora social, que investiga l'absentisme escolar i el consum d'haixix i alcohol de Demian. UN personatge que ja sortia a l'anterior novel·la de Raquel Gàmez, A la Seva Pell. La necessitat d'aparentar, de triomfar, la manca de comunicació i la negació converteix la parella protagonista en dues persones allunyades que van directes a la destrucció. La tensió narrativa es manté fins al final on el títol de la novel·la té la clau de volta de tot plegat.
