Un record sentit per Eugeni Forcano, Premi Nacional de Fotografia el 2012. Autodidacta de la fotografia va treballar per la Revista Destino, l'editorial Seix Barral i l'Agència France Press. Les seves imatges de la misèria, urbana i rural, no eren una anècdota. Els seus retrats, sempre robats, dotaven els personatges de tota la humanitat i dignitat del món. Un estil propi que aconseguia captar moments únics caçats al vol amb una mirada pròpia. Cal recuperar el seu llegat i fer una gran retrospectiva a la ciutat de Barcelona per posar en valor la seva vasta i imponent obra. Sempre carregat de paciència i d'un radar humà especial sortia al carrer amb la càmera mig amagada, una Rolley, que li permetia enfocar sense apuntar directament.
Entrevistem a Muriel Villanueva, autora de "La Gatera" editada ara en castellà per Navona Editorial. Va obtenir el Premi Just Maria Casero el 2011 i el Premi de la Crítica dels escriptors Valencians. Una novel·la fantàstica que va deixar enlluernat a tots els membres del jurat. Parlem del procés creatiu d'escriure i del que destil·la aquesta trama tant poètica i al·legòrica.
A La Gatera, Muriel Villanueva narra en format dietari la vida d'una jove, la Raquel que deixa el pobla i es trasllada a viure a Barcelona a un dels 2 pisos besos que ha heretat. Una història convencional es converteix en un viatge iniciàtic i vital molt ben travat.
La dualitat entre la realitat i la ficció, la masculinitat i la feminitat, el passat i el present. Una trama que connecta amb els grans temes i porta el lector a emmirallar-se en els seus propis dubtes vitals. La Raquel ha de refer la seva vida després d'un incident traumàtic. Metàfores amb fotografies retallades, marcs sense fotografies, sabates, plantes vives i mortes o el color vermell.
Tot plegat obre la porta d'un bloqueig emocional que patia des de feia 20 anys. 1 dels pisos que hereta la Raquel dona al carrer i l'altre a un pati interior, des d'on s'escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges es convertirà en un camí de descoberta.
La relació amb una veïna gran que viu sola, el Ricard -un misteriós artista- i l'Arnau, un jove universitari amb el que iniciarà una relació. El relat del dietari són els pensaments de la Raquel, tal com raja, a través de somnis, pensaments, vivències i lectures.
L'estil de La Gatera destil·la poesia, ens porta a reflexionar sobre nosaltres mateixos i a nivell estil·lístic estripa els límits, una escriptura que busca rebregar i tracta a fons sobre el que significa escriure i per a què serveix.
Muriel Villanueva escriu bevent del que ha viscut, com si estigués fent una pel·lícula, per la descripció dels elements narratius, les mirades i els gestos. La Gatera està ple de referències musicals, literàries i cinematogràfiques, juga amb els lectors fins al final.
