Llibres, píxels i valors - 5 d'abril de 2019

Mandela i el General és una anàlisi de la relació entre el líder anti apartheid i un general sud-africà ultradretà blanc que va decidir abandonar la violència i negociar una sortida al conflicte. Signen el treball conjunt John Carlin i Oriol Malet. Una iniciativa que parteix de l'editora francesa de Carlin que li demana una història per reflectir bé el personatge de Mandela. Periodista i il·lustrador varen connectar des del principi i el resultat és un còmic, una obra d'art. Una de les temàtiques que aborda el llibre són les violacions de drets humans sistemàtiques a la Sud-àfrica de l'apartheid.
Carlin es va passar 1 any presenciant l'apartheid pur i dur: un extermini moral que volia liquidar la dignitat de la gent. Colpia la nitidesa en la discriminació entre blancs i negres, la riquesa dels uns i la pobresa dels altres. Una experiència periodística vibrant i enriquidora. Per Carlin, el general Viljoen és el personatge més interessant del llibre per la seva evolució. A Sud-àfrica hi ha una justícia independent, una cosa que alguns països d'aquí haurien d'imitar.
Entrevistem a Joan Pinyol, autor de "Avi, et trauré d'aquí!" edicions Saldonar. La lluita per desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos amb una història personal a través d'una promesa. Aquesta setmana s'han acomplert els 80 anys del final de la Guerra Civil. Però les ferides encara estan obertes. El Papa Francesc ha dit sobre les fosses del franquisme "una societat no pot somriure al futur, tenint en compte els seus morts amagats". Durant anys, la família de Joan Colom va creure que l'avi estava enterrat al cementiri de Lleida però l'any 1965 se'l varen endur sense dir res, varen buidar la fossa i se'l varen endur amb el seu botxí, al Valle de los Caídos.
10 anys intentant treure l'avi que no va conèixer. Un compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, al costat de la seva gent. Joan Colom, el republicà exhumat d'una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família que va ser mobilitzat quan ja tenia 40 anys i 3 fills a càrrec. Mai va anar al front, ni lluitar però va patir a la rereguarda, va ser fet presoner dels franquistes a La Seu Vella on la desnutrició general i transmissió ràpida i letal de malalties va acabar amb la seva vida.
Joan Pinyol és professor i escriptors de més de 19 llibres, a "Avi, et trauré d'aquí" exposa en tres parts la història. Primer el periple vital de Joan Colom (l'avi) des del 18 d'octubre de 1938 quan va ser mobilitzat per la República fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el 5 de març de 1939. A la 2a part, Joan Pinyol documenta la odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l'avi del mausoleu franquista. Un periple que l'ha portat per l'Administració, la Justícia i l'Església per aconseguir el permís per exhumar-lo. El descobriment de tot plegat va ser per casualitat al llegir un reportatge de la Revista Sàpiens l'abril de 2008.
Joan Pinyol posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primera de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat al més fosc oblit. A través d'arxius, llibres, portals de memòria històrica s'ha reconstruït una part silenciada de la història. La 3a part del llibre és una imatge d'esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als seus fills, per evitar que la història de l'avi i de molts altres republicans torni a caure en l'oblit imposat.
I un llarg camí per tornar a casa. Un llibre que fa recordar, estremir, plorar, emocionar, enutjar-se i indignar-se a parts iguals. Amb el cap ben alt, amb serenitat i determinació, en Joan Pinyol continua la seva lluita amb una frase final "serem sempre perseverants, ferms, tenaços, dignament tossuts".