Entrevistem a l'escriptora Gemma Pasqual que acaba d'editar La Puta i la Santa, la història de dues dones que, en moments diferents, fan front a la violència feixista i masclista. Diu l'autora que els maltractadors no són bojos, són masclistes i per a ells totes les dones son una amenaça. La puta i la santa és una novel·la de violències, sororitat i superació. Una novel·la històrica i contemporània que publica Comanegra i on mostra la peripècia vital de dues Maries, una besàvia i la seva besnéta que pateixen violència una feixista i l'altra masclista.
Maria és filla d'una família d'Almoines nascuda el 1909 en una casa a Sants amb una figuera amb plena Setmana Tràgica i l'altra Maria, una jove que més de 100 anys després rep una brutal pallissa del seu marit Carles al barri del Besós i decideix fugir buscant una altra vida. Tornarà a la casa familiar on gràcies a la figuera centenària descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Les dones d'ara i d'abans s'uneixen contra el masclisme.
Un homenatge de l'autora valenciana als seus avis Maria i Lluís. Dos moments temporals diferents, a principis del s. XX i a l'actualitat. La novel·la La Puta i la Santa parla de la resiliència de les dones per superar els embats de la vida. El context polític i social també és important: l'ambient anarcosindicalista, les gues a les fàbriques, les milicianes, els consells de guerra massius, la repressió, el botxins i els perdedors, la barbàrie, la impunitat dels vencedors, la clandestinitat. I el silenci perpetu de la dictadura.
