Entrevistem al escriptor Joan Vigó qui acostuma a escriure exhumacions poètiques. Li agrada la imatge i fa fotografies de vestigis humans sense presència humana. La seva novel·la, Vides Potser, construeix una mascarada en forma de novel·la de misteri, amb un repartiment digne de Fellini amb direcció de Paolo Sorrentino. La base de Vides Potser és un vigilant de museu que rep l'encàrrec com a investigador privat de vigilar a un enterramorts d'un poble de la costa inventat. Un llibre amb referències de Georges Perec, Dovlàtov.
Vides Potser és una obra carregada de virtuts literàries. Costumista i perversa, sofisticada i negra, profundament humana, delirant i realista. Un cant a l'amistat, l'amor i la llibertat. Una veu hipnòtica de detectiu solitari és el que ens va conduint per un JOC DE PISTES molt divertit embolicat de referències culturals. Un proxeneta que veu dels vents de Dovlàtov, un mossèn hedonista i amant de la bona cuina, una estanquera coixa, unes prostitutes que són amigues i confidents a banda de bones amants.
Un repartiment on les dones són les que tenen la paella pel mànec, encapçalades per Solande Andreu, la cuina més famosa de la televisió de la que l'enterramorts n'està profundament obsessionat. Un detectiu que canvia de nom perquè se li ha encomanat esbrinar la vida d'algú. Al llarg de la novel·la el detectiu intenta descobrir per què se'l va contractar i qui ho va fer, alhora que prova d'investigar també l'home que se li ha manat investigar. La pregunta que llença el llibre cap al detectiu és completament metafísica: qui soc jo? Puc saber qui és algú sense saber qui soc jo?
Entrevista a Simone Costa, autor de Capgirats. El Daimon Retrobat, la primera part d'una sèrie que comptarà amb cinc llibres. Un relat capaç de produir transposicions en l'espai i el temps. Ens hem de situar a València on en Gargori passeja pel centre de la ciutat quan un so terrible escampa la por entre la gent. El periple del protagonista comença amb un viatge fins a Girona a la descoberta d'ell mateix, en aquest i en altres móns, acompanyat per vells amics i nous personatges excèntrics, en un entramat d'històries que es mouen entre les fronteres del màgic i el real. El personatge del llibre és una persona especial. Capgirats és un llibre que es mou entre el gènere fantàstic i el realisme màgic. La ciutat de Girona és un personatge més perquè passeja per escenaris emblemàtics de la ciutat com la Catedral, el Museu del Cinema o el Sunset Jazz Club.
Simone Costa utilitza un gran desplegament imaginatiu, desbocat i volàtic, un relat que és capaç de produir transposicions en l'espai i en el temps. En Gargori necessita descobrir-se a si mateix i ho fa en aquest món real i altres móns imaginaris, acompanyat per vells amics i nous personatges excèntrics, en un entramat d'històries que es mouen entre fronteres màgiques.
