La periodista i directora del programa Anna Cler conversa amb Pilar, usuària de l’entitat Amics de la gent, té 85 anys.
La Pilar és una persona activa “procuro fer moltes coses perquè sinó la vida és un avorriment” I explica que durant el confinament no ha estat diferent “no vaig parar un moment. Sort vam tenir de la televisió, les videoconferències, de poder llegir...Jo l’he passat bé, no em puc queixar” Tot i això estava preocupada per com ho estava passant la gent “he tingut gent que ho han passat a casa i els han quedat seqüeles ”. Explica que l’ordinador ha estat la seva companyia “m’ha ajudat molt. Fem reunions setmanals una sèrie d’amics i parlem d’un tema i el discutim online. Amb l’ordinador viatjo i busco el que no he vist, el que m’agradaria saber, el que està passant,...A la gent de la meva edat els ha costat una miqueta posar-s’hi en això; però jo els punxo i vaig enviant coses per whatsapp”
El seu fill es va instal·lar a casa seva al principi de la pandèmia “va ser una companyia fantàstica, ho vaig passar molt bé. Tenia l’afició de cosir rovellada i ell em va dir que fes mascaretes per entretenir-me, i en vaig fer pels amics”.
La Pilar és molt optimista; però també ha tingut por i ha patit “quan anaven dient les notícies de la gent que moria sola i la família que no els podia anar a veure, o una vegada morts, tampoc els podien veure. Això és el que més m’ha fet patir”
A la segona part Anna Cler entrevista Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i director d’atenció intermèdia del Parc Sanitari Pere Virgili.
Inzitari és italià i porta 12 anys a Catalunya i té força contacte amb els seus col·legues italians “realment vaig percebre que aquí la situació s’estava precipitant quan arribava la informació de Milà. A Llombardia ha estat dramàtic i tots els meus companys han tingut la malaltia i han patit situacions molt complicades”.
“La COVID-19 ha tingut un grandíssim impacte en les residències.Les persones grans, poden estar una mica més exposades al contagi; però quan es contagien, donat que moltes tenen patologies cròniques i una reserva dels seus òrgans reduïda, l’impacte pot ser més significatiu” La gent gran son persones especialment vulnerables “si n’ajuntem moltes en un mateix espai amb dificultats de compartimentar-los, això és una barreja explosiva”. Al seu parer “hem mirat molt més què passava als hospitals i era molt important actuar de forma més ràpida a nivell de residències”
Inzitari reflexiona sobre la necessitat de pensar en el nostre envelliment “com a individus i com a societat, hem de posar en marxa totes les eines que tenim per fer que el nostre envelliment sigui saludable: fer exercici físic, cuidar la nutrició, cuidar la son, les relacions socials i tenir un projecte de vida” També diu que cal repensar les residències.
