INTERVENEN Penya Regaléssia, entitat santcugatenca del patrimoni cultural de Sant Cugat. Joan M. Montcay, Regidor de Patrimoni Josep Maria Contel del Taller d’Història. Sicus Carbonell, de Sabor de Gràcia
IL·LUSTRACIONS MUSICALS Gràcia està de festa, Sabor de Gràcia
CONTINGUT
El 3 de març se celebra sant Medir. És el patró de sant Cugat del Vallès i a l’ex vila de Gràcia de Barcelona es fa la desfilada de cavalls i carruatges alhora que visita l’ermita del sant a Sant Cugat. Avui ens endinsarem al barri de Gràcia que en una festa popular, omple de música i cavalls els carrers de l’exvila Gràcia, avui barri de Barcelona, conserva el seu esperit de poble i té manifestacionscomara la Festa Major amb els carrer guarnits i la festa de Sant Medir. També ha estat el bressol de la rumba catalana i té una notable activitat teatral i cinematogràfica. Què és i que representa aquesta festa? Ens ho explica en Josep Maria Contel del Taller d’Història. Ens apropem a la festa amb els testimonis de diverses persones i amb fragments dereportatges corresponents a preses de so de unes quantes edicions.
Hem estat a l’ermita de Sant Cugat on té lloc l’acte de les llaçades que acreditenlapresencia un any més de les colles de la Federació. El districte de Gràcia expressael reconeixement a tres persones grans capdavanters de la colla la Regalèssia a laqueesret homenatge. Ens expliquen com va començar la colla. Després de la guerra civil l’ermita necessitava una restauració i la tradició de la diada i la romeria de les collesvacontinuar. Visitem el Taller d’Estudi.
Ens documenten sobre el naixement de l’exvila, la sevatransformació d’agrària a urbana i el seu teixit associatiu i cultural: la festa major, elscarrers guarnits, el cinema, el teatre i la rumba catalana de la plaça del raspall: Peret, el Pescadilla, Gato Pérez... i valors joves emergents que ja tenen un nomen l’universdelarumba catalana. Un grup que vol difondre la rumba i la cultura gitana és Sabor deGràcia.El seu cap davanter i director, en Sicus Carbonell. A la vegada malden perquè es reconegui la rumba català com a patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat. Al vespre del dia 3 molts dels carrer de Gràcia es tallen a la circulació. De retorndel’ermita, les colles es formen lateralment i conflueixen al carrer Gran. Gracia estàdefesta.
