INTERVENEN Joan Vidal, tècnic d’efectes sonors Enric Frigola, editor de Temps obert Antoni Vidal, exdirector de Ràdio 4 Abel Font, director de Ràdio l’Escala
ARXIU Cinto Niqui, professor de la UAB i editor de l’Altra ràdio. Elvira Altés, professora de Periodisme, investigadora en comunicaciói gènere.
CONTINGUT Així s’iniciava Ràdio 4 el 13 de desembre de 1976. Era la primera emissió en català d’un ràdio pública des de la guerracivil. Altres ja feien algun programa en català comRàdio Popular deFigueres o Ràdio Barcelona. Ràdio Olot ja la emitia íntegra des d’algunes setmanes. Era també el temps en que es recuperaven les nostres institucionsi es publicava l’Avui. La ràdio, en principi és feia en directa. Alguna forma d’enregistramentdel so era precària com ara el magnetòfon de fil o el disc. El progrés de la tecnologia va passar per la gravació mecànica, el magnetisme, la transmissió electromagnètica i la digitalització. El transistor, inventat el 1947 va suposar una veritable revolució.
Gràcies a ell és va reduir dràsticament el volum, el pes i el consum. També va fer possible, entre d’altres, el viatge a la lluna, els mòbilsi poder escoltar qualsevol emissora arreu del mon. En principi, com que no hi havien gravacions, els efectes sonor s’havien de provocar a l’estudi. Una persona que es va contractar perfer-los és en Joan Vidal que fou cap d’emissions de Ràdio 4 peròvacomençar produint sons. També, a l’inici de la nostra emissora, el telèfon va propiciar laparticipació dels oients. Enric Frigola va ser l’editor del programa matinal Temps obert. Què va significar passar de la cinta magnètica a la memòria digital?
Josep Maria Adell fou realitzador de Ràdio 4. Ara enfoquem el segon segle d’existència i anemcap el cinquantenari de Ràdio 4. Ara, a més de la transmissió en directe, tenimel pódcast que ens permet reproduir qualsevol emissió en tot moment i situació. I les planes web complementen l’emissió. Avui alguns programesesgraven en vídeo i es pengen per poder-los veure quan es vulgui. Lafotografia també és un element que complementa el contingut delaweb. I la Intel·ligència Artificial obre nous camins a la producció radiofònicamentre que el muntador musical ha desaparegut gairebé del tot i enemissores petites la producció l’assumeix la persona que dirigeixel programa. Quan a les emissores municipals, moltes han perdut personalitat jurídica. S’han integrat al servei de comunicació de l’ajuntament queatent diversos fronts, notes de premsa, convocatòries, butlletí corporatiu i… la ràdio. I s’ha de reconèixer que malgrat tot tenencontinguts interesants, ben fets i de servei públic.
