INTERVENEN Josep M. Bilurbina, arquitecte Pau Bosch, president
ARXIU IL·LUSTRACIONS MUSICALS La sonrisa etíope, interpretació d’en Pepe Rubianes
CONTINGUT La Rambla de Barcelona és un dels espais més emblemàtics de la capital catalana. Aquest punt de trobada tan conegut i fotografiat serà un dels que més es transformarà durant els propers anys a la ciutat. Es calcula que aquest procés acabarà a mitjans del 2027. Un dels col·lectius que més hi té a dir en aquesta transformació són els Amics de la Rambla, una entitat amb més de de 60 anys d’història que aglutina totes les sensibilitats d’aquest passeig.
El seu nou president, Pau Bosch, va ser escollit a inicis d’abril i ja se li ha girat feina. Bosch, que viu i treballa a la Rambla, és arquitecte i urbanista i entre els seus plans com a capdavanter de l’entitat hi ha minimitzar les afectacions d’aquesta transformació. També pretén prioritzar la neteja i la seguretat de l’espai i buscar un equilibri entre la oferta comercial que s’hi troba. Vàrem fer una passejada per la Rambla de Barcelona amb un arquitecte que ens va descriure el paisatge urbà.
Parlar de la Rambla és, també, parlar del Liceu, el teatre d’òpera més antic i prestigiós de la Barcelona. Ubicat a la rambla des del 1837, ha patit diversos incidents, l’últim del qual, fa precisament 30 anys. El 31 de gener de 1994, el Gran Teatre del Liceu va patir un incendi devastador provocat, sembla ser, per les espurnes d’uns treballs de soldadura. Malgrat la tragèdia, la unió d’artistes, col·laboradors, mecenes, abonats, la societat i les administracions públiques van fer possible el renaixement del Liceu. En quatre anys es va portar a terme la reconstrucció, i el teatre va renéixer de les seves cendres, convertint-se, una vegada més, en un símbol per a la cultura i l’art.
