INTERVENEN Sicus Carbonell, capdavanter de Sabor de Gràcia Anna Abellan, regidora de Festes de Tossa de Mar Johnny Tarradellas, músic català d'ètnia gitana de Perpinyà
ARXIU Eugeni Casanova, autor del llibre Els gitanos catalans de França
IL·LUSTRACIONS MUSICALS El mig amic, Peret La rumba dels 60, Gato Pérez Ja soc aquí. Sicus Carbonell Ara que tinc 20 anys, rumba de Sabor de Gràcia Fragments de rumbes diverses
CONTINGUT La rumba catalana treballa per ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial i Cultural de la Humanitat. La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils. Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela, es popularitzen aquests sons llatins entre els calós barcelonins i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzat amb els balls d'envelats i sales de festa, arrelats a la Ciutat Comtal. Johnny Tarradellas és un músic català d'ètnia gitana que es va criar al carrer de la Cera, al barri del Raval de Barcelona.
El 1966, amb només vuit anys, va gravar el seu primer disc amb Andrés Batista per la discogràfica Belter. El 1971, amb 11 anys, va fundar el grup Los Calós amb els seus amics Ramoncito Giménez, Joan Ximénes el Petitet i Rafalet Laceras. Cap el 1977 el grup canviaria el nom pel de Tobago, amb el que gravarien dos elapés, Rumbamanía i durant aquells anys també va col·laborar amb altres artistes de la rumba catalana com Los Amaya i El Chacho. Els gitanos catalans de França és un llibre del periodista Eugeni Casanova. A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defineixen a si mateixes com a gitanos catalans, que s’ha mantingut ignot durant segles. Mambo, Bruno i Roberto són els representants de la la rumba catalana de Perpinyà.
Aquest tres gitanos del barri de Sant Jaume van voltar el món amb el nom artístic d’Els Rumberos Catalans. Fills d’un algerià i una perpinyanesa amb arrels a Saragossa i València, expliquen la catalanitat del barri, de la rumba i de bona part dels gitanos que viuen a l’estat francès. Antoni Carbonell Giménez, conegut com a Sicus Carbonell és un músic i director de cinema gitano català. És el cantant, compositor i guitarrista principal de Sabor de Gràcia, grup que va fundar i impulsar el 1994, i una de les veus de referència de la rumba catalana actual. És net de l'Oncle Manel, fundador de la Unió Gitana de Gràcia i guardonat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona. Durant anys, l'Oncle Manel fou la principal autoritat per resoldre conflictes culturals entre gitanos i no gitanos arreu del país).
Promotor de la cultura gitana, Sicus Carbonell ha co-dirigit amb Xavier Gaja el documental Gitanos Catalans! (2011) i treballa com a mediador social. A més, combina l'activitat al front de Sabor de Gràcia amb la feina de compositor i productor musical per a altres artistes. El 2008, fou nominat als Premis Goya per la cançó Podemos volar juntos, composta per a la pel·lícula de Belén Macías El patio de mi cárcel. A Tossa de Mar cada any fan el Festival de Rumba i Música Catalana. Parlem amb Anna Abellan, la regidora de festes.
