Àngela Graupera és considerada com la primera corresponsal de guerra catalana. Les seves cròniques, encara avui, continuen vigents.
Nascuda a Barcelona el 1876, Àngela Graupera va ser escriptora, infermera, corresponsal catalana i activista social. Va ser una dona singular relegada a l'oblit a partir de la guerra civil. Tant és així que poc se sap sobre la seva vida. Va enviar 104 cròniques al diari ‘Les Notícies’ de Barcelona des del front de l'est de la Gran Guerra.
Desirée Oñate, qui ha investigat la seva figura, destaca que “tot i ser una gran oblidada avui en dia, va tenir un paper rellevant al segle XX, reconeguda per diferents diaris”. Així i tot, les seves cròniques, oblidades entre les estanteries de l'Arxiu Històric de la capital catalana, denoten, segons Oñate, “una gran capacitat d’anàlisi i transmissió de la realitat”. “S’informa de forma detallada de tot el que explica i ho contrasta”, explica.
Al mateix temps, Graupera curava als ferits, sempre de manera voluntària. Malgrat ser pràcticament desconeguda, apareix com la primera corresponsal de guerra catalana, i té un paper destacat en el seu moment. Morta a Barcelona, el 1940, als 64 anys, les seves paraules, fins i tot avui, cobren molt sentit, coincidint amb els sis mesos de l'esclat de la guerra a Ucraïna | MARIA HUGUET
