Els Jocs, com tantes vegades hem sentit, van posar la ciutat "al mapa" i 30 anys després hem volgut escoltar els records dels protagonistes.
Ja fa 30 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 30 anys en què la ciutat ha evolucionat a partir d'una gran transformació urbanística. Els Jocs, com tantes vegades hem sentit, van posar la ciutat "al mapa" i 30 anys després hem volgut escoltar els records dels protagonistes.
El 30 aniversari dels Jocs tindrà lloc, a més de sense el Freddie Mercury com aleshores, també sense Montserrat Caballé. El pas del temps inexorable manté o modifica els records. Això és el que els ha passat als components de l'equip de waterpolo d'Espanya, que tot i aconseguir una plata, van viure la medalla amb un dolor amarg. Jordi Sanz diu que el temps els ha fet canviar la perspectiva.
Qui manté el subidon olímpic que ja va tenir aleshores és la nostra companya Gemma Guzmán, que va participar en la cerimònia d'inauguració a l'Estadi. Per Jaume Tarrida, voluntari formador de voluntaris, diu que va ser fàcil arrencar-los el compromís que havien d'estar a les instal·lacions controlant, encara que no veiessin res. Es tractava d'un grup de diferent perfil, però que coincidien en la il·lusió individual i col·lectiva.
Des del punt de vista urbanístic, l'arquitecte olímpic Carles Ferrater, considera que el resultat de la reforma continua sent espectacular. Pel dirigent veïnal, Albert Recio, va ser tot el contrari: una reforma pensada pel cotxe, sense inversió en transport públic, poques instal·lacions esportives pels barris i sense habitacions a preu assequible.
Des de Turisme de Barcelona, el seu president, Eduard Torres, creu que el llegat dels Jocs és espectacular per la potència de la marca Barcelona que ha permès atraure visitants ,però també grans congressos.
Gràcies als Jocs, Barcelona és ara mateix la quarta ciutat del món en pràctica esportiva, només superada per Nova York, Londres i Los Angeles | Maite Boada
