Un estudi de la Vall d'Hebron confirma que l'anàlisi de dos marcadors en sang de placenta millora el pronòstic, i en conseqüència redueix els parts induïts.
Un treball de Vall d'Hebron ha demostrat que estudiar els nivells d'uns marcadors de la placenta és més efectiu que les ecografies Doppler, el mètode estàndard per classificar el risc dels embarassos amb fetus de baix pes.
Un dels principals reptes en obstetrícia és l'atenció a les gestacions amb fetus de baix pes. I dins d'aquest grup cal diferenciar entre els que ho són per edat gestacional o per retard de creixement, perquè aquest últim acostuma a presentar complicacions més greus tant durant l'embaràs, com en el part i després del naixement.
Per diferenciar-los s'usa l'ecografia Doppler que avalua el flux sanguini, però un estudi liderat pel Dr. Manel Mendoza, investigador de Medicina Materna i Fetal de Vall d'Hebron, ha confirmat que l'anàlisi de dos marcadors en sang de placenta millora el pronòstic, i en conseqüència redueix els parts induïts.
Aquest nou enfocament permet un seguiment de l'embaràs més fisiològic i menys invasiu.
Informa: Anna Bañeres .
