Estats Units puja al 104% els aranzels als productes xinesos, Pequín imposarà un 84% en resposta als nord-americans i a Europa les represàlies es quantifiquen en 21.000 milions d’euros.
Quan un dirigent decideix fer saltar pels aires els acords comercials internacionals, no només trenca el multilateralisme: posa en risc l’economia global i el benestar de milions de persones. Ha presumit aquesta matinada que els països es barallen per arribar a un acord amb els Estats Units i que estan disposats a besar-li "literalment" el cul.
El món s’ha despertat avui amb una escalada de tensió comercial que fa tremolar els mercats i anticipa conseqüències greus per a tothom. Estats Units ha apujat fins al 104% els aranzels als productes xinesos, i la resposta de Pequín no s’ha fet esperar: a partir de demà, imposarà un 84% d’impostos als productes nord-americans.
Mentrestant, la Unió Europea juga amb equilibri. Ha aprovat represàlies comercials per 21.000 milions d’euros, una xifra que, tot i ser alta, és més baixa del que s’havia anunciat. Brussel·les opta, de moment, per la prudència.
I enmig d’aquest terratrèmol global, el president espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que la guerra comercial no afavoreix ningú, i encara menys els treballadors, que són sempre els primers a pagar-ne les conseqüències. Des de Vietnam i de camí a la Xina, defensa el diàleg, tot i les amenaces públiques del secretari del Tresor dels Estats Units, que ha arribat a dir que negociar amb la Xina és com tallar-se el coll.
Però qui s’està tallant el coll realment? La guerra de tarifes potser fa soroll als despatxos, però els talls es noten als llocs de treball, als preus i a les oportunitats perdudes. Quan el món juga amb foc, el que crema primer és el dia a dia de la gent.
