El relat de tres testimonis, d'orígens diferents, però amb un mateix present: viure en una situació d'infrahabitatge
L'Esther Guix, nascuda a Barcelona, va viure durant 12 anys en un pis de propietat d'una entitat bancària, però com que no va poder assumir cap classe de lloguer, va sol·licitar un lloguer social. No li van concedir, van vendre el pis i després la van desnonar. Ara viu en una barraca.
Qui també viu en aquesta situació d'infrahabitatge és un jove senegalès, de 21 anys. Va deixar el seu país perseguint el somni de jugar a bàsquet. Durant uns mesos, va poder viure en pisos compartits a Badalona fins que se li van acabar els pocs recursos que tenia i es va veure obligat a viure en barraques.
Un altre cas és el d'en Luis Beltrán, originari d'Hondures. Va arribar fa tres anys a Montcada, on es va instal·lar a una barraca. Reconeix que ocupen un espai que no és seu, però exigeix que els tractin com éssers humans i no com animals.
La crisi de l'habitatge afecta a tothom, però especialment, als més vulnerables, que molts cops es veuen obligats a viure en situacions d'infrahabitatge extrem com les barraques d'autoconstrucció. | Informa: Ignasi Gras
