Deixem enrere un 2024 en què el cinema català ha brillat com mai, amb pel·lícules que ens parlen de lluita obrera com 'El 47'.
'El 47' s'ha convertit en la pel·lícula més vista de la història del cinema català, arrasant als Goya amb 14 nominacions i també als Gaudí. També han destacat films de mirada de classe com 'Casa amb flames' i altres com la planetària 'Segundo Premio'.
Un any que ha servit finalment per posar les bases d'un protocol per a la prevenció i la reparació de les violències masclistes i LGTBI- fòbiques i evitar casos com els protagonitzats pel director de cinema Eduard Cortés.
Un 2024 també s'ha assolit el rècord històric del teatre català, superant la barrera dels 3 milions d'espectadors i els 92 milions d'euros de recaptació. I s'han estrenat peces teatrals que han seduït al públic com 'El dia del watusi', 'Glengarry Glen Ross', 'Gola' o la impressionant 'La plaça del diamant' de Carlota Subirós.
Pel que fa als discos, Tarta relena, Mushkaa, Oques Grasses, els Tyets, disc català de Ràdio 4, o Ferram Palau i Xarim Aresté han marcat la bona salut de la música en català.
Mentre Barcelona acollia grans exposicions com les dedicades a les pioneres Mari Chordà i Agnès Varda i figures icòniques com Henri Cartier Bresson o Miró i Matisse. El 2024 ha estat també l'any del centenari del naixement del gran poeta valencià Vicent Andrès Estellés, o el del naixement de Salvat Papasseit i Àngel Guimerà | Informa: Montse Soto
