Els especialistes creuen que parlar de la mort i les seves implicacions s'hauria de fer amb més naturalitat i sense pors atàviques
Fora de la presència a funerals i enterraments de familiars o amics, la nostra relació amb la mort acostuma a ser nul·la o més aviat escassa. Psicòlegs especialistes en dol i pèrdues, com ara la Begoña Elizalde, o la Tànit Güell, infermera gestora de casos d'eutanàsia a Figueres, recomanen assumir amb naturalitat la mortalitat i la necessitat de parlar-ne.
També amb les criatures, tot i que en aquest cas convé abordar el tema d'una manera diferent, la que explica en Ricard Díaz Mallofré, expert en pedagogia del dol. D'altra banda, els entesos en dol perinatal han desenvolupat tècniques que permeten als pares que han perdut un fill a punt de néixer o poc temps després del part assimilar i gestionar el dolor. És el cas de la psicòloga Maria Sàbat.
