La petjada d'ETA a Catalunya

Fa 10 anys la banda terrorista ETA anunciava la fi de la violència, una activitat armada que a Catalunya va deixar una cinquantena de víctimes mortals. Entre elles, hi ha les 21 vides que es va cobrar l'atac d'Hipercor, el més sagnant de la banda, i l'atemptat de l'ex ministre socialista Ernest Lluch.

El 6 de juny de 1975, el policia Ovidio Díaz, perdia la vida en el primer assassinat de d'ETA a Catalunya. Passarà més d'una dècada fins als següents atemptats de la banda a casa nostra. Comença a actuar el Comando Barcelona, un dels més actius d'ETA. Desmantellat en diverses ocasions, és el responsable de la majoria d'atemptats a Catalunya, entre ells el de major abast de la banda, a Hipercor l'any 1987.

El resultat van ser els 21 morts i una quarantena de ferits per l'explosió d'un vehicle amb 30 quilos d'amonal al pàrquing del centre comercial, on Robert Manrique n'era carnisser.

L'atac a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic l'any 1991 va ser el segon atemptat de major impacte a Catalunya. Un atac on moren 9 persones, entre elles cinc nens. Poc abans, el caporal de la Guàrdia Civil, Francisco Botana, va ser destinat a Catalunya.

A la dècada dels 90, els objectius policials van centrar els atemptats de la banda, però també els assassinats a càrrecs polítics, entre ells edils del PP, com José Luis Ruiz Casado, regidor a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Francisco Cano, de Viladecavalls i l'exministre socialista Ernest Lluch, assassinat amb dos trets al cap a l'aparcament del seu domicili.

La seva filla, Rosa Lluch, assegura que tot i el final de la violència d'ETA, queda encara camí per restaurar el dolor de les víctimes.

El 17 de març del 2001 perdia la vida l'agent dels Mossos d’Esquadra Santos Santamaria en un atemptat amb cotxe bomba Roses en què va ser l'últim atac mortal d'ETA a Catalunya | Núria Alcalà