Les protestes contra la massificació turística obren el debat sobre com gestionar una de les principals fonts de riquesa del país
Creix el malestar de bona part de la població per les afectacions que comporten les activitats turístiques. I és que la relació dels habitants del territori que acull i els visitants no sempre és fàcil. D'un temps ençà s'ha constatat la necessitat d'establir mesures que compaginin les necessitats dels veïns i la presència de turistes i els negocis que en viuen.
On la situació sembla estar més desbordada és a la ciutat de Barcelona, que enguany preveu batre un nou rècord d'arribada de turistes. Pels experts, la ciutat ja fa temps que dona símptomes d'haver sobrepassat els seus límits de càrrega i està a prop de morir d'èxit.
Quelcom semblant passa a Girona, que l'any passat va superar la xifra de 8 milions i mig de visitants. En aquesta demarcació es calcula que el sector turístic representa el 19% del PIB, és a dir, que es fa difícil pensar en prescindir-ne. El creixement exponencial del cicloturisme ha obert el debat sobre l'impacte social que comporta l'arribada dels qui trien la ciutat com a base per fer rutes en bicicleta.
A Tarragona, creueristes i visitants de cap de setmana han convertit la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat pel seu llegat romà, en tot un atractiu. Ara, veus com la plataforma Stop Creuers comencen a alertar de la possibilitat d'haver tocat sostre.
I a Lleida, el debat sobre l'impacte del turisme té més a veure amb la sostenibilitat ambiental. Això no treu que també s'hi pateixin les conseqüències de la forta demanda que suposa l'arribada de visitants, cosa que fa pujar els preus dels serveis i provoca mancança d'habitatge assequible. A Vielha, a la Val d'Aran, el consistori ha estat pioner en establir una moratòria de llicències de pisos turístics.
Informen Clara Ontañón, Joan Sisquella, Judit Huerta i Pepa Sangenís
