L'últim concert de la gira 'El vicio de cantar' aplega més de 15.000 persones al Palau Sant Jordi per retre homenatge al 'noi del Poble-sec'
Joan Manuel Serrat, un dels cantautors catalans més emblemàtics, s'ha acomiadat aquest divendres dels escenaris amb un últim concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, després d'una llarga gira de comiat.
A pocs dies de fer 79 anys i amb centenars de concerts per tots els continents, una quarantena de discs a les espatlles i cançons convertides en himnes, Serrat ha pujat a escena amb una banda liderada pel pianista Ricard Miralles, que l'ha acompanyat des dels primers acords de 'Temps era temps'.
El públic, entre els quals hi havia personalitats del món de la cultura, el periodisme i la política, l'ha rebut dempeus i aplaudint. Com en el primer concert, el cantautor ha citat Tarradellas i el seu històric "ja soc aquí" i ha agraït al públic haver-lo seguit durant dècades. "És un gust haver complert la fita i estar aquí, però tinc sentiments contradictoris. Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en la que solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia", ha bromejat.
El cantautor, però, ha deixat clar que no volia un adéu impregnat per la tristesa i ha apostat per "l'alegria": "serà el darrer concert, però vull passar-m'ho de 'collons'". Per això, ha instat els assistents a deixar de banda "qualsevol amenaça de nostàlgia". "Això és una festa", ha augurat segons abans d'enfilar les notes de la 'Cançó de bressol'. 'El carrusel del furo', 'Pueblo blanco' i 'Seria fantàstic' han seguit un repertori que ha encarat, llavors, algunes de les peces que han marcat generacions: 'Me'n vaig a peu' –en què ha agafat la guitarra-, 'No hago otra cosa que pensar en ti' i 'Algo personal'.
Precedida per un parlament en defensa de l'ecologisme, Serrat ha entonat llavors 'Pare' i 'Cançó de matinada'. En record a Miguel Hernández, ha interpretat 'Las nanas de la cebolla' i 'Para la libertad'. 'El meu carrer', 'Barcelona i jo' i 'Es caprichoso el azar' han completat el tram central del recital, que ha inclòs 'Hoy puede ser un gran día', 'La tieta', 'Mediterráneo', 'Plany al mar' i 'Cantares', amb tot el públic dret i cantant a l'uníson, abans d'arribar al bis.
La celebrada 'Paraules d'amor', seguida de la ballable 'Fiesta', han portat els presents fins al compàs final. En castellà "perquè ens entenguem tots", Serrat ha assegurat que no podia baixar de l'escenari sense agrair a la seva família el suport: "han estat una benedicció i un suport extraordinari en la música i en la vida quan pintaven bastos". També ha mostrat el record "més agraït" per tres amics i companys: Salvador Escamilla, Quico Sabaté i Joan Ollé. "Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots", ha conclòs visiblement emocionat. 'Una guitarra' ha posat el punt i final a l'últim ball de dues hores i 23 cançons del cantautor català més aplaudit de la música popular. | MARTA ORQUÍN
