Al segle XVIII, l'"Encycloplédie" de Diderot i d'Alembert va suposar un cim del pensament il.lustrat, la síntesi dels seus valors en forma de tractat dels coneixements universals. En aquest sentit, la tasca de l'enciclopedista es revela, de manera indirecta, com un esforç per establir un marc d'ordre, determinar el sentit de les coses d'acord a la seva manera de pensar. Per això, l'enciclopèdia és un agent regulador, el dispositiu que construeix una manera d'entendre la realitat inevitablement esbiaixada.
Però, és possible una enciclopèdia crítica? Una enciclopèdia que es negui a mostrar una sola cara d'un tot complex i farcit de singularitats? Aquesta idea sobrevola la "Enciclopedia crítica del género" (Arpa), una obra monumental on diversos autors i autores proposen una cartografia flexible, interseccional i fins i tot mutant, del ventall quasi infinit de particularitats que acullen els conceptes relacionats amb el gènere i les seves polítiques.
