Remakes, reboots, remasters… Vivim immersos en la cultura del “re-”, del retorn permanent a un passat que, ens agrada pensar, va ser millor que el present. La nostàlgia defineix l’imaginari cultural del nostre temps, però també travessa la política i actua com a accelerador dels nous feixismes.
Per què som nostàlgics? Què trobem a faltar tant? És possible enyorar allò que no s’ha conegut? Es pot avançar si sempre estem mirant el retrovisor? Què podem fer amb tota aquesta nostàlgia per no quedar atrapats en una melangia que ens immobilitza?
Avui parlem dels dos primers volums de la trilogia d’assaigs sobre la nostàlgia de Grafton Tanner que s’han traduït al castellà: “Una cadáver balbuceante” (Holobionte) i “Las horas han perdido su reloj” (Alpha Decay).
