La nostàlgia és l’anhel per un passat absent, per alguna cosa que va ser i ja no és. Però, i si el passat no acaba de desaparèixer, si no es dona aquesta absència? És possible la nostàlgia quan allò que anyorem conviu permanentment amb nosaltres?
Grafton Tanner és un vell amic del programa. En el seu moment vam parlar de la seva trilogia de la nostàlgia, de la qual se n’han traduït dos volums al castellà i el català: “Un cadáver balbuceante” (Holobionte) i “Las horas han perdido su reloj” (Alpha Decay) / “Les hores han perdut el seu rellotge” (Tigre de Paper).
Ara, l’autor nordamericà proposa el terme “foreverism” (“persemprisme”) per definir el temps replegat que vivim, on res deixa d’estar present i les capes del temps es superposen en una època cultural que no pot desvincular-se del passat per l’omnipresència de les narratives persistents: remakes, reboots, spin-offs…
