Filla d’una família acomodada, Unica Zürn va abandonar el seu marit per submergir-se a fons en l’escena bohèmia de l’Alamània post-Segona Guerra Mundial. Sota la influència del surrealisme, va escriure poesia i prosa, i va endinsar-se en el dibuix automàtic, alliberant els seus traumes i angoixes en forma d’il·lustracions tant estranyes com fascinants.
Marcada pels seus problemes mentals i per una intensa i turmentosa relació amb Hans Bellmer, Unica va esdevenir una figura tràgica, entrant i sortint d’institucions psiquiàtriques contínuament i avesant-se a un abisme el rostre del qual es revela als seus dibuixos.
Els responsables del fanzine Cuadernos de Óxido Lento li han dedicat la seva última entrega. En parlem avui a la Biblioteca Inflamable.
