Així són els exemples que avui us proposem escoltar en aquest dia de panellets i castanyes. El dia que en tradició mediterrània hem de recordar els que no hi són, millor que ens ajudi a plantejar altres maneres de record més relacionades amb el medi ambient, amb la vida que neix i que es renova. Aquests són els paràmetres de treball en cementiris com el de Roques Blanques . Joan Ventura és el director d’Àtima, l’empresa que el gestiona, recuperant una zona cremada han habilitat el Bosc de la Calma, on es pot enterrar en urnes biodegradables les cendres dels éssers estimats i plantar-hi un arbre autòcton: alzina, alzina surera o pi pinyoner. Les persones s’hi poden passejar amb vehicle, això sí, elèctric per minimitzar la contaminació sonora i col•laboren amb projectes de recuperació d’espècies autòctones amenaçades amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Us presentem un projecte que algun dia haurà de ser realitat, es diu Flors a la Via, l’han creat des de Base-a Arquitectura. Ana Altemir en forma part i ens explica com el projecte va guanyar el Premi del Concurs Racons Públics, un concurs de participació ciutadana per dinamitzar espais degradats a les ciutats. Flors a la via es proposta intervenir al voltant del mur del cementiri, creant zones de cultiu de flors gestionades per un centre de dia o residencia d’avis i després venudes en petits kioskos instal•lats allà mateix. Escoltem la música de grups que han treballat els seus temes en un entorn de calma natural: Aniam-Tu mous el món; Pascal Comelade +Pau Riba- Mosques de Colors; Incarnations-Hindi Ko Alam; Green Valley-Hijos de la tierra; Carles Denia-Quina plaent vesprada al llit.
