"Els plaers més grans són els inútils, com llegir, escoltar música, badar". Així pensa l'escriptor i poeta Jordi Soler
Conversem amb l’escriptor Jordi Soler, nascut a Mèxic i resident a Barcelona, ciutat que va abandonar la seva mare després de la Guerra Civil, sobre els plaers de la vida, arran del seu assaig La orilla celeste del agua, Siruela, 2021. Defensor de l’epicureisme com a manual per al s. XXI, aposta per aquells plaers que no busquen cap utilitat, com la música, la lectura o badar pels carrers. Reivindica també el silenci i els espais per a la introspecció.
Jordi Soler creu que estem fets de multitud d’històries dels altres. Ell va tornar a Barcelona per recuperar les arrels; els seus fills ja son d’aquí, i ens explica com durant molt de temps va tenir la il·lusió de rescatar part de la vida material de la seva mare d’abans que s’exiliés a Mèxic. Per això, visitava amb els fills les platges dels afores de Barcelona on devia haver anat la mare de petita als anys 30, i hi buscaven deixalles. Trobaven sobretot trossos d’ampolles de vi que el mar havia anat polint. Van anar omplint pots amb aquests trossets de vidre. Pensaven que com més polits, més antics i per tant amb més probabilitat podrien ser d’una ampolla de vi que hauria pogut beure el seu avi al costat de la seva mare.
Parlem també de somnis, de la mirada de les vaques i acabem la conversa amb la lectura d’un poema de joventut de l’autor: “Instrucciones para convertirse en santo.”
